Sabater i els escorpins

Si no ho heu vist, us recomano que recupereu les imatges del ple de la moció de censura a Dolors Sabater del dia 20 de juny. Us mostraran un dels espectacles més barroers, vergonyosos i indignes que s’han vist mai en un saló de plens. Ja sé que en política la matemàtica mana, però aquesta matemàtica, encara que s’apliqui al límit i, de vegades, contra natura ha de tenir sempre un punt d’ètica i en aquest cas va ser de vergonya aliena.

Dos protagonistes principals, un líder socialista sense cap lideratge, inexpert, pla i sense caràcter, que va arribar al lloc gràcies a la renúncia del seu predecessor i que s’ha comportat sempre amb una grisor absoluta, convençut, ell i tots, que mai tindria la més mínima opció d’arribar a l’alcaldia per mèrits propis. I l’altre, un gat vell, sense escrúpols, fracassat en el seu intent de saltar a la política nacional, carregat d’odi i de ràbia contra la gent que el va apartar de l’alcaldia, sense escrúpols, sense el més mínim bri de dignitat (allò de Maquiavel del fi que justifica els mitjans), que s’aprofita d’una situació de deriva absoluta del seu teòric soci de moció per carregar-se’l, per criticar-lo amb duresa i posar-lo als peus dels cavalls ja abans de començar els descens als inferns. I, és clar, tot acte indigne demana una excusa pueril que permeti un exercici d’autojustificació, i la de Pastor va ser acusar Sabater de no mantenir la neutralitat de l’Ajuntament. I després, el primer (i probablement únic) acte de govern va ser despenjar la pancarta a favor dels presos polítics. Curiosa manera de defensar la neutralitat. O potser no sap que la neutralitat no existeix, que qualsevol acte polític, encara que sigui pintar un pas de vianants, implica prendre partit i decidir i el que compta és ser honest?

Més enllà de les sigles polítiques crec que les veritats s’han de dir. Dolors Sabater ha demostrat sempre una dignitat absoluta, governant amb humanitat i seny i, no ho sé del cert però puc intuir que després de segles de majores socialistes i del pas del PP per l’alcaldia, el panorama que va trobar no deuria ser precisament senzill. Netejar males praxis, mals vicis i posar-ho tot en solfa em fa l’efecte que no ha de ser una tasca senzilla. I si em permeteu la metàfora, si no perds temps netejant les olles no podràs cuinar bons plats, encara que netejar no sigui ni vistós ni agraït. I crec que ho haig de dir, més enllà de les simpaties polítiques i encara que no ho necessiti per a res, Dolors Sabater té el meu respecte més absolut i rotund, tot el meu suport, tot el meu escalf i tot el que necessiti de mi. Ha demostrat ser una persona íntegra, honesta i capaç de defensar fins a les darreres conseqüències les seves idees. De moment ha perdut la primera batalla contra els escorpins, però ja se sap que aquests animalons acostumen a morir sovint víctimes del seu propi verí.