Ruïnes a menys de dues hores

L’edició d’una obra poètica completa no és una fita a l’abast de tothom. D’entrada cal ser un pes pesant de la poesia, de l’altra que el conjunt de l’obra tingui prou solidesa i entitat per poder aguantar sense problemes una mirada integral i crítica sobre tots i cadascun dels llibres publicats, del primer a l’últim, i, per descomptat, que el valor intrínsec del poeta mereixi una mirada global a tota la seva producció. Jordi Virallonga compleix amb sobrada rotunditat totes les premisses i, amb aquesta base, l’editorial Dilema acaba de publicar Siempre hay ruinas a menos de dos horas, dos volums units per un títol francament suggeridor extret d’un dels seus poemes que recullen el conjunt de la seva poesia en català i en castellà i precedits per un estudi preliminar intens i extens signat per José Antonio Jiménez.

Jordi Virallonga Eguren (Barcelona, 1955) és doctor en literatura espanyola i professor honorífic de la UB. És traductor de literatura italiana, francesa, portuguesa i catalana i va ser el promotor i ànima de l’Aula de Poesia de Barcelona. La seva poesia s’ha traduït a diferents llengües i ha guanyat importants premis nacionals i internacionals. Tot això es veu reforçat pel fet que la seva manera d’afrontar la poesia és original, sòlida, didàctica, irònica i juganera. Té la capacitat innata de transitar d’una emoció a l’altra sense que això afecti a la profunditat del missatge, a l’essència de les paraules, a la solidesa de l’arquitectura poètica que desplega.

Si el coneixeu sabreu (tot i que també es pot endevinar veient algunes fotografies seves) que conserva una mirada trapella de nen entremaliat, d’aquells que trobaran el moment precís per posar-te contra la paret amb una de les seves malifetes que tenen més de broma que de maldat. Això, que podria semblar una apreciació sense cap base, gosaria a dir que forma part de l’ànima de la seva poesia, d’aquesta que podem assaborir a Siempre hay ruinas a menos de dos horas. De fet, un dels aspectes positius de les obres completes és la possibilitat de permetre una lectura lineal i, a més, poder anar endavant i enrere per tal de copsar les evolucions, els girs, la manera d’apuntalar la solidesa del missatge al llarg dels anys i construir una imatge del poeta que va creixent i que es va ramificant amb la seva escriptura. Jordi Virallonga ha anat estructurant una poesia, podríem dir, moral, però amb una moral molt pròpia i personalitzada, construïda amb una fórmula no sé si dir-ne química o alquímica que combina amb diferents proporcions segons els objectius a aconseguir, un personalíssim sentit de l’humor que el porta a mirar-se el món amb una mirada carregada de sornegueria, d’ironia, un esperit crític però sense la voluntat d’estripar les coses de manera cruel i un fascinant domini dels instruments literaris que sap moure amb facilitat per tal de posar-los al servei dels seus interessos.

La poesia de Virallonga es preocupa més per la possibilitat de ser al món que no pas per la necessitat d’expressar el propi jo personal. Es una poesia que es mostra còmoda estant al món, explorant els seus topalls i, sobretot, confrontant-lo amb les pròpies idees intel·lectuals i morals del poeta. Aplica una capa de resistència als seus versos i els transforma en un manual de viure que ofereix al lector un recer sòlid i segur on trobar una poètica personalíssima, carregada de malenconia, amb un punt d’amargor però més combativa que resignada, amb deix d’ironia i també amb sospirs d’amor gens rosa, sense carrincloneria, d’amor viscut, treballat però sempre amb aquesta distància que sembla deslliurar-lo de qualsevol mal i perdonar-li tots els pecats, quasi com un parenostre laic i obert a totes les interpretacions. Siempre hay ruinas a menos de dos horas és una grandiosa oportunitat per descobrir un univers quasi inabastable i la materialització pràctica d’una obra magna, sòlida i espectacular que es condensa en un paràmetres propis i quasi exclusius del poeta i que, a més, es ramifica en infinites derivacions a quina més interessant, per anar descobrint vers a vers, poema a poema, llibre a llibre, les essències d’un gran poeta capaç com pocs de tractar els assumpte quotidians amb una habilitat i una potència que sovint impacten i sorprenen.

Dos volums imprescindibles si es vol tenir sempre a l’abast un dels grans poetes de casa nostra, i com a mostra, els versos finals de L’amor per defecte: “El raspall té ara menys cabells,/menys taques de dentífric l’aigüera,/però no m’arriba la mort, no m’arriba el somni/on m’acomiado d’aquesta biografia,/i malvanto la maldat, però no refreno/la renouera, bròfega malvestat/que acumula haver de viure.”