Opinió

Tribuna

El cotxe escombra

“Hi ha un independentisme de frontera que no atén a plans mestres

Un dels pocs defec­tes del sec­tor més acti­vista del movi­ment inde­pen­den­tista és un excés de pen­sa­ment pseu­do­es­tratègic. Tot sem­bla o bé ser una solució màgica, un pla mes­tre, una cons­pi­ració o un movi­ment pla­ni­fi­cat. Alguns sem­blen des­criure Cata­lu­nya com si fos tot fruit d’un guió de The House of Cards tot ple de cons­pi­ra­ci­ons, pac­tes secrets, plans maquiavèl·lics, movi­ments d’escacs, traïcions i herois de paper. La política real, de fet, s’assem­bla com un ou a una cas­ta­nya a aquesta ficció i l’excés d’estra­tegs de saló fa que tota la cons­trucció esti­gui plena de con­tra­dic­ci­ons argu­men­tals i lògiques.

He desis­tit d’aten­dre a tant de soroll i cops de pit patriòtics. Crec molt més útil par­lar sense com­ple­xos des de l’inde­pen­den­tisme amb el qual em sento més pro­per: un tipus d’inde­pen­den­tisme que no vol tenir la raó moral, el dels bar­ris on som menys del 20%, una veu que és mino­ritària al nos­tre entorn labo­ral, per­so­nal i veïnal. Una veu que alguns cops crec que és mino­rit­zada invo­luntària­ment per un nucli acti­vista molt més sorollós. Hi ha un inde­pen­den­tisme de fron­tera que no atén a plans mes­tres, que, tot i voler la inde­pendència de Cata­lu­nya, no s’atura perquè aquest pro­jecte no s’asso­leixi i fan feina als llocs més com­pli­cats. Alguns poden for­mar part d’un sec­tor molt acti­vista, estar als CDR on demos­tren que l’inde­pen­den­tisme també s’interessa a evi­tar des­no­na­ments o par­ti­ci­pen de pro­jec­tes de barri que van més enllà de la lluita per la lli­ber­tat de Cata­lu­nya. D’altres for­men part del movi­ment social que no és inde­pen­den­tista però que ajuda a ver­te­brar la soci­e­tat cata­lana, i aju­den a aquesta capil·lari­tat social i a aquest lent movi­ment de la soci­e­tat cap a una demanda de més lli­ber­tats. Alguns altres fins i tot poden votar opci­ons no inde­pen­den­tis­tes en algu­nes elec­ci­ons.

Si la inde­pendència no pot ser der­ro­tada és perquè el sec­tor d’avant­guarda és hiperac­tiu. Man­te­nir la flama té una gran com­po­nent de voler tenir raons morals i un esforç con­tinu. Tot i no con­nec­tar amb aquest sec­tor, admiro la seva com­ba­ti­vi­tat. Però crec que la victòria vindrà amb la dar­rera per­sona que s’afe­geixi al movi­ment inde­pen­den­tista donant veu a un ven­tall de sen­si­bi­li­tats dife­rents de les que més s’escol­ten. Per asso­lir l’hege­mo­nia social, l’inde­pen­den­tisme neces­sita que sigui majo­ri­tari en bar­ris com Vila­pi­cina a Nou Bar­ris, que sigui l’opció majo­ritària entre els dele­gats dels sin­di­cats o entre els tre­ba­lla­dors indus­tri­als. També per ser hegemònic neces­sita no ser tan mino­ri­tari com ho és ara a bar­ris com Ciu­tat Meri­di­ana, a Bar­ce­lona, o ciu­tats com Badia del Vallès. En tot cas, trobo molt més interes­sant sumar-me al cotxe escom­bra de l’inde­pen­den­tisme que aten­dre l’estat sobre­ex­ci­tat de l’avant­guarda del movi­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia