El cotxe escombra

Un dels pocs defectes del sector més activista del moviment independentista és un excés de pensament pseudoestratègic. Tot sembla o bé ser una solució màgica, un pla mestre, una conspiració o un moviment planificat. Alguns semblen descriure Catalunya com si fos tot fruit d’un guió de The House of Cards tot ple de conspiracions, pactes secrets, plans maquiavèl·lics, moviments d’escacs, traïcions i herois de paper. La política real, de fet, s’assembla com un ou a una castanya a aquesta ficció i l’excés d’estrategs de saló fa que tota la construcció estigui plena de contradiccions argumentals i lògiques.

He desistit d’atendre a tant de soroll i cops de pit patriòtics. Crec molt més útil parlar sense complexos des de l’independentisme amb el qual em sento més proper: un tipus d’independentisme que no vol tenir la raó moral, el dels barris on som menys del 20%, una veu que és minoritària al nostre entorn laboral, personal i veïnal. Una veu que alguns cops crec que és minoritzada involuntàriament per un nucli activista molt més sorollós. Hi ha un independentisme de frontera que no atén a plans mestres, que, tot i voler la independència de Catalunya, no s’atura perquè aquest projecte no s’assoleixi i fan feina als llocs més complicats. Alguns poden formar part d’un sector molt activista, estar als CDR on demostren que l’independentisme també s’interessa a evitar desnonaments o participen de projectes de barri que van més enllà de la lluita per la llibertat de Catalunya. D’altres formen part del moviment social que no és independentista però que ajuda a vertebrar la societat catalana, i ajuden a aquesta capil·laritat social i a aquest lent moviment de la societat cap a una demanda de més llibertats. Alguns altres fins i tot poden votar opcions no independentistes en algunes eleccions.

Si la independència no pot ser derrotada és perquè el sector d’avantguarda és hiperactiu. Mantenir la flama té una gran component de voler tenir raons morals i un esforç continu. Tot i no connectar amb aquest sector, admiro la seva combativitat. Però crec que la victòria vindrà amb la darrera persona que s’afegeixi al moviment independentista donant veu a un ventall de sensibilitats diferents de les que més s’escolten. Per assolir l’hegemonia social, l’independentisme necessita que sigui majoritari en barris com Vilapicina a Nou Barris, que sigui l’opció majoritària entre els delegats dels sindicats o entre els treballadors industrials. També per ser hegemònic necessita no ser tan minoritari com ho és ara a barris com Ciutat Meridiana, a Barcelona, o ciutats com Badia del Vallès. En tot cas, trobo molt més interessant sumar-me al cotxe escombra de l’independentisme que atendre l’estat sobreexcitat de l’avantguarda del moviment.