Carles Salvador

L’Acadèmia Valen­ci­ana de la Llen­gua ha pre­sen­tat aquesta set­mana la

publi­cació de l’Obra Com­pleta de Car­les Sal­va­dor, un tre­ball de Lluís Mese­guer que omple un forat massa gran que no podia seguir així. Ara els lec­tors tenen al seu abast un volum de més de set-cen­tes pàgines que recull tant la poe­sia culta com la poe­sia popu­lar del mes­tre, filòleg i poeta que tant va sig­ni­fi­car per a la cul­tura valen­ci­ana dels anys trenta i que tan deci­siu fou en la nor­ma­ti­vit­zació i l’intent de nor­ma­lit­zació del català al País Valencià.

En la pre­sen­tació, els seus nets es van expli­car sor­pre­sos per la capa­ci­tat de tre­ball del seu avi, que va inten­tar abas­tar amb una gran eficàcia camps molt diver­sos, del lli­bret de falla a la poe­sia avant­guar­dista. És real­ment espec­ta­cu­lar, en efecte, i més encara si li sumem al seu tre­ball poètic el seu tre­ball com a gramàtic, molt més cone­gut i valo­rat, mig per l’evi­dent justícia que mereix, mig per raons diguem-ne de màrque­ting naci­o­na­lista.

Sense Car­les Sal­va­dor, en qual­se­vol cas, difícil­ment tindríem el País Valencià que tenim avui i ni que siga per poder enten­dre això, l’arri­bada d’aquest volum tan acu­rat i precís és una magnífica notícia.

Un dels pro­ble­mes que de manera històrica ha arros­se­gat el País Valencià ha estat pre­ci­sa­ment la manca de refe­rents. La gene­ració dels sei­xanta, la que es va inven­tar de forma efec­tiva el país, per múlti­ples i vari­a­des raons no va poder fer lluir com calia els pre­ce­dents impor­tants de pri­me­ries del segle XX. I aquesta ha estat i és, encara, una tasca per anar aca­bant.

És evi­dent que À Punt té més importància avui per a la llen­gua que Car­les Sal­va­dor i tota la seua obra. Però sense Car­les Sal­va­dor no hi hau­ria À Punt. I és evi­dent també que el reco­nei­xe­ment del pas­sat ens fa més forts i posa fona­ments més rics a tot el que puguem fer avui, a tot el que farem demà.