Carles Salvador

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat aquesta setmana la

publicació de l’Obra Completa de Carles Salvador, un treball de Lluís Meseguer que omple un forat massa gran que no podia seguir així. Ara els lectors tenen al seu abast un volum de més de set-centes pàgines que recull tant la poesia culta com la poesia popular del mestre, filòleg i poeta que tant va significar per a la cultura valenciana dels anys trenta i que tan decisiu fou en la normativització i l’intent de normalització del català al País Valencià.

En la presentació, els seus nets es van explicar sorpresos per la capacitat de treball del seu avi, que va intentar abastar amb una gran eficàcia camps molt diversos, del llibret de falla a la poesia avantguardista. És realment espectacular, en efecte, i més encara si li sumem al seu treball poètic el seu treball com a gramàtic, molt més conegut i valorat, mig per l’evident justícia que mereix, mig per raons diguem-ne de màrqueting nacionalista.

Sense Carles Salvador, en qualsevol cas, difícilment tindríem el País Valencià que tenim avui i ni que siga per poder entendre això, l’arribada d’aquest volum tan acurat i precís és una magnífica notícia.

Un dels problemes que de manera històrica ha arrossegat el País Valencià ha estat precisament la manca de referents. La generació dels seixanta, la que es va inventar de forma efectiva el país, per múltiples i variades raons no va poder fer lluir com calia els precedents importants de primeries del segle XX. I aquesta ha estat i és, encara, una tasca per anar acabant.

És evident que À Punt té més importància avui per a la llengua que Carles Salvador i tota la seua obra. Però sense Carles Salvador no hi hauria À Punt. I és evident també que el reconeixement del passat ens fa més forts i posa fonaments més rics a tot el que puguem fer avui, a tot el que farem demà.