Avís al rei

El pre­si­dent Torra va lliu­rar al rei l’informe del Síndic de Greu­ges sobre vul­ne­ració de drets a Cata­lu­nya i un lli­bre de fotos de l’1-0. No és el pri­mer cop que un líder català avisa un rei espa­nyol de la rea­li­tat i els ànims del país. En plena Renai­xença, el 1885, el catedràtic Joa­quim Rubió i Ors va fer a mans d’Alfons XII el Memo­rial de Greu­ges, text fun­da­ci­o­nal del cata­la­nisme, sig­nat per intel·lec­tu­als i empre­sa­ris. Defen­sa­ven interes­sos bàsics: ense­nya­ment de la llen­gua; dret a emprar-la en actes ofi­ci­als; res­pecte al Dret català. També dema­na­ven que comerç i indústria d’aquí no fos­sin dis­cri­mi­nats. Anys a venir, el 1898, els patri­cis Bar­to­meu Robert i Enric Prat de la Riba encapçala­ren la missió cívica que va pre­sen­tar a la reina regent, Maria Cris­tina, el mis­satge d’enti­tats que expo­sa­ven rei­vin­di­ca­ci­ons naci­o­nals jus­tes. Sis anys després, el 1904, el polític Fran­cesc Cambó recla­mava davant Alfons XIII auto­no­mia per a Cata­lu­nya. El mateix pro­hom regi­o­na­lista va publi­car el 1908 a La Veu de Cata­lu­nya l’arti­cle Lo que jo diria al Rei. La vehemència crítica de l’escrit va impac­tar l’opinió pública. Que en fa d’anys i panys que per­so­nes de talent, cul­tura, pau i honra, com el pre­si­dent Torra, com­plei­xen, amb coratge i lle­ial­tat, el deure moral de dir al rei allò que li cal escol­tar! Seria propi de monar­ques intel·ligents agrair-ho amb gest i som­riure afa­bles, i amb el propòsit de fer cas al repre­sen­tant democràtic, legítim i legal de la volun­tat majo­ritària d’un poble.