La gran fugida

Fa anys, em deien exa­ge­rat perquè afir­mava que la nos­tra gene­ració aca­ba­ria veient com­bois plens de depor­tats tra­ves­sant Europa, com als temps dels nazis. No calia ser pro­feta per ende­vi­nar que ja hi som. Als Estats Units hi ha un psicòpata que odia qual­se­vol forma de justícia. Després d’haver tra­ves­sat per enèsima vegada la línia ver­me­lla sepa­rant pares i fills d’immi­grants, es va veure obli­gat a fer un pas enrere davant l’escàndol que va pro­vo­car la mesura. Això sí, l’endemà es va reu­nir amb tretze famílies a qui algun indo­cu­men­tat els hagués mort algú pro­per. Tretze casos con­crets per cri­mi­na­lit­zar els mili­ons de per­so­nes que es veuen obli­ga­des a dei­xar casa seva. Fa poc s’han reu­nit els països civi­lit­zats, Espa­nya, França i Ale­ma­nya, per con­sen­suar mesu­res més dures per als immi­grants, enfor­tint el con­trol de fron­te­res. L’altra Europa, Itàlia, Malta (i per tant el Regne Unit), Polònia, Hon­gria, etcètera, opten per dei­xar-los al fons del mar, aban­do­nar-los al ves­per de Líbia o qua­li­fi­car-los públi­ca­ment com a carn, segons va dir el minis­tre de l’Inte­rior italià, el fei­xista Mat­teo Sal­vini. És a dir, els poden eli­mi­nar a pes­si­ga­des com pro­posa l’Europa civi­lit­zada o de cop com pro­pugna i fa l’Europa més xenòfoba. Ja han avi­sat que els països que es con­si­de­ren més mode­rats faran una selecció de la gent que arribi. I a con­ti­nu­ació què faran?, exa­mi­nar-los la den­ta­dura per que­dar-se els qui siguin útils per reco­llir les escom­bra­ries, tre­ba­llar sense hora­ris, per fer de mano­bres, i des­fer-se de la resta? Fins al segle XIX els vai­xells dels països euro­peus feien parada a la costa afri­cana per pren­dre esclaus que després serien venuts com a mer­ca­de­ria. Final­ment, es va pro­hi­bir el tràfic d’esclaus, tot i que va con­ti­nuar de manera clan­des­tina. Ara, ja no calen els llargs viat­ges en vai­xell. Se’ls pro­por­ci­o­nen armes i con­flic­tes i con­ver­tei­xen els seus països en inferns fins que n’han de fugir. Després, la vella, anti­es­cla­vista i democràtica Europa deci­dirà quins merei­xen que­dar-se i quins no. Men­tres­tant tots els acords, tant els que adop­ten els fei­xis­tes com els qui diuen ser anti­xenòfobs, van en con­tra dels més dèbils. Els qui han de fugir de casa seva per la cobdícia d’occi­dent. No cal saber ende­vi­nar el futur per ado­nar-se que tot ple­gat aca­barà en un gran des­as­tre, com ho han estat ante­ri­or­ment la gran majo­ria de movi­ments migra­to­ris en els quals sem­pre han aca­bat sucum­bint els més dèbils, els menys ansi­o­sos de poder i ambi­ci­ons, els qui llui­ten per una cosa tan sim­ple com la super­vivència.