Estiu autonomista

Si l’època estiuenca en l’àmbit turístic és sinònim de plenitud, de campanya forta, d’omplir al màxim, en l’àmbit polític sembla que és tot el contrari. I més en aquest estiu del 2018, en què temo molt que s’encamina cap a un estiu completament autonomista. En aquest sentit fa la sensació que es vulgui que un sector molt important de l’economia catalana –el turisme– pugui tenir una temporada tranquil·la i que en la “política” ja veurem què passa al setembre. Jo crec que això podria ser una mica perillós sabent d’on venim i que encara no ha passat un any del referèndum de l’1 d’octubre i que tenim presos polítics. No hi ha dubte que entrem en un estiu autonomista potser també per un cert cansament de la gent i –el més important– perquè hi ha hagut una moció de censura i el govern del PP ha hagut de marxar a casa. No pot ser que aquesta operació de fer caure el govern del Sr. Rajoy hagi estat una sofisticada operació d’estat –amb el suport amagat d’Europa– per rebaixar la tensió i, en darrer terme, intentar afeblir l’independentisme? Hem de pensar, hem de reflexionar que qualsevol estratègia per reduir la força de l’independentisme és bona per a l’Estat espanyol colonialista. Si primer va ser la garrotada del primer d’Octubre contra la democràcia, ara sembla que la clau de volta és que cal parlar, però sense poder parlar de res important en concret. L’estiu autonomista també posa de manifest que un canvi de govern no vol dir, ni de bon tros, un canvi real de les veritables estructures de poder a l’Estat espanyol. És totalment cert que tot continua igual –excepte el llenguatge groller de l’executiu Rajoy–, ja que els poders ocults de l’Estat espanyol continuen actuant, com a Turquia i al Marroc. És inassumible i impensable que en un veritable estat democràtic europeu sigui molt més greu posar les urnes que violar en grup una noia, o que el magnat i president del Real Madrid continuï podent esquivar la justícia, o que es produeixi un bloqueig a un altre estat de la UE per protegir un jutge espanyol de les seves irregularitats. Esperem que aquest estiu autonomista sigui el més curt possible. Ens pot servir per carregar les bateries, ja que tenim encara molts assumptes polítics a tractar i, sobretot, cal continuar la lluita pacífica i democràtica per a l’alliberament immediat de tots els presos polítics.