Xavier Romeu

Enmig de tots els entre­bancs que estem vivint, i de la indig­nació mas­siva que ha cau­sat l’alli­be­ra­ment de la sinis­tra Manada, i d’un rei que no ho és de tots els espa­nyols, doncs de vega­des hi ha alguna bona notícia.

Em refe­reixo a l’apa­rició del lli­bre A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu, que han escrit, amb una paciència exem­plar, Josep Guia i Maria Conca. Em consta que han estat uns quants anys inves­ti­gant, reu­nint, par­lant, lle­gint, seguint totes les tra­ces de la seva vida.

Xavier Romeu va morir en plena joven­tut, als 42 anys, i tot i això va tenir temps per fer de tot. Com a amic de Maria Aurèlia Cap­many i Jaume Vidal, va tenir sem­pre pre­ferència pel tea­tre; en va escriure, en va repre­sen­tar, va refle­xi­o­nar sobre el tea­tre en gene­ral i en con­cret sobre el tea­tre català. Alhora era filòleg, era tra­duc­tor, i sobre­tot era un escrip­tor molt bo, que no va tenir sort amb els seus lli­bres, impe­ca­bles tots. I a més, Romeu era un acti­vista polític. Tant ell com jo mateixa, que érem molt bons amics, vam entrar al PSAN al mateix temps i després de dis­cus­si­ons teòriques al vol­tant de la paraula “naci­o­na­lisme”.

Vull repro­duir un petit frag­ment del 1979 que sem­bla que esti­gui escrit ara mateix: “Ja podeu publi­car –ens ha dit– que faig comp­tes de fer públic que jo no repre­sento Espa­nya, ja que el govern espa­nyol m’ha negat la repre­sen­tació, que ha donat al meu dis­tin­git col·lega, en José María García Nieto. Sí que repre­sento, però, els Països Cata­lans en gene­ral, i en espe­cial el PEN Club Català. Podeu afe­gir que el govern espa­nyol ha rea­lit­zat amb això un acte de sepa­ra­tisme que assu­meixo ple­na­ment.” No us recorda aquest frag­ment el dis­curs de Felipe VI del 3 d’octu­bre?

Som davant d’un lli­bre fona­men­tal. L’anàlisi exhaus­tiu, l’obra de recerca meti­cu­losa i alhora l’ame­ni­tat amb què està cons­truït, el fa acces­si­ble a tots els públics. Amb Xavier Romeu, els autors repas­sen tota una època. I això el fa encara més interes­sant.