L’Estat està en guerra

Quan un estat defensa la seva pròpia existència és perillós i està dis­po­sat a tot. Sí, és clar, parlo de l’Estat espa­nyol i dels meca­nis­mes d’auto­de­fensa que ha enge­gat per com­ba­tre el procés català. Tot allò que va començar amb uns ji, ji, ja, ja i un menys­preu abso­lut a les aspi­ra­ci­ons del nos­tre poble, s’ha trans­for­mat en una guerra total, i ja se sap que en les guer­res val tot i que la pri­mera víctima de qual­se­vol guerra és la veri­tat. Van riure molt a Madrid (el Madrid polític, sis­plau; els ciu­ta­dans de Madrid són tota una altra cosa) amb les con­sul­tes popu­lars, amb la del 9-N i amb el referèndum de l’1 d’octu­bre, però ara mateix tots aquells menys­preus que man­te­nen en públic no poden ama­gar que han posat tota la carn a la gra­e­lla per der­ro­tar el sobi­ra­nisme català, l’inde­pen­den­tisme si volen. Per anar, van con­tra el dret a deci­dir inter­na­ci­o­nal­ment reco­ne­gut. Perquè s’han ado­nat que el que vol una gran part del poble català, una majo­ria clara, va con­tra el seu con­cepte d’estat, en el qual ells (dre­tes o esquer­res, res no can­via) manen i les mis­ses sur­ten en gran part de casa nos­tra. Per això, ja que l’afi­li­ació política a Europa i al món civi­lit­zat els impe­deix uti­lit­zar l’exèrcit, han deci­dit que el mas­caró de proa de l’atac sigui el poder judi­cial. Una part del poder judi­cial, si m’ho per­me­ten, i molt en con­cret el Suprem. S’enga­nyen els que veuen ges­tos de bona volun­tat en l’acos­ta­ment dels pre­sos o el canvi de to polític. Espa­nya llui­tarà amb totes les armes per allò que con­si­dera seu en con­tra d’una part dels que ells diuen que som seus. Per això men­tei­xen sense cap pudor. Quan van dete­nir Puig­de­mont a Ale­ma­nya vinga a posar-se meda­lles i ara, com que saben que és delicte, neguen haver-hi par­ti­ci­pat. Com també saben que el Suprem no és com­pe­tent per la causa oberta. I que els Mos­sos i el major Tra­pero van actuar d’acord amb la llei i el sen­tit comú. Com saben que no hi va haver rebel·lió ni sedició. Els és igual, no aflui­xa­ran. És una guerra i la volen gua­nyar.