Barcelona, porta oberta

Pot sonar a tòpic o a eslògan, però és així. Per posició geogràfica, tra­dició històrica, tarannà o tants altres fac­tors que es vul­guin enu­me­rar, Bar­ce­lona és una ciu­tat d’aco­llida, acos­tu­mada a con­viure en la diver­si­tat. Pot­ser per això, no sorprèn gaire que l’últim padró muni­ci­pal reveli que el 25% d’habi­tants de la capi­tal, que aviat és dit, ha nas­cut a l’estran­ger. Una rea­li­tat que, com a inhe­rent a la ciu­tat, ni es nego­cia ni es dis­cu­teix, però que també obliga a plan­te­jar-se rep­tes i pre­gun­tes. Com ara el de la neces­si­tat de mode­lar un estat del benes­tar i de ser­veis ajus­tat a una urbs que és un far d’arri­bada per a molts. Pocs debats més trans­cen­den­tals que aquests té pen­dents, ara mateix, Bar­ce­lona.