La Roldana

Les quatre escultures de Luisa Roldán (Sevilla, 1652-Madrid, 1706), més coneguda com La Roldana, que van desaparèixer misteriosament de la catedral de Cadis, no van acabar a la brossa. Dos homes, un escultor i un empresari, les tenien amagades a casa seva i aquesta setmana, després de fer-se pública la seva absència, les van tornar. Aquestes quatre talles i altres peces dels segles XVII i XVIII procedents també dels fons de la catedral. El relat que han ofert és aquest: que el 2000 s’estava fent neteja al monument i estava previst llençar a les escombraries tot aquest conjunt d’obres; els van fer “pena” i van decidir preservar-les a les golfes dels seus domicilis. Tot plegat fa una ferum molt desagradable i, òbviament, la policia continuarà investigant. Perquè el cert és que la catedral de Cadis té un bon currículum de béns artístics que s’han esfumat. Per no tenir no té ni un inventari de tot el que atresora, que no és precisament minúcia. No és una excepció del descontrol del patrimoni eclesiàstic espanyol. Sigui com sigui, d’aquest trist cas el millor és que ha donat una visibilitat inèdita a La Roldana, que va ser la primera escultora de cambra de Carles II i Felip V, però que, com tantes altres dones artistes de tots els temps, inclús els més recents, la visió tan masculinitzada que preval de la història de l’art n’ha anat silenciant el llegat. Tan malvat és destruir obres com la memòria de qui les va crear.