Els Mossos i el control

L’any 1999 el barri de Ca n’Anglada de Terrassa es va fer tristament famós per un esclat racista. És cert que en aquells temps hi havia, com a molts municipis de l’àrea metropolitana, un xup-xup racista promogut per un moviment d’extrema dreta xenòfob que prendria forma en Plataforma per Catalunya, partit que va arribar a aconseguir una setantena de regidors l’any 2011. Però també ho és que l’esclat, contra la major part de la literatura de l’època, va tenir més a veure amb una guerra pel control del petit tràfic de drogues. Malauradament, els responsables municipals i policials de l’època no van fer cas ni dels líders del moviment islàmic terrassenc, que demanaven mà dura contra els seus. “Ens va fer por que ens titllessin de racistes si actuaven amb duresa contra un sector de la població”, un grup de joves magrebins que lluitaven contra els clans de sempre per controlar el petit tràfic de drogues al barri. Les paraules són d’un ex-alt càrrec municipal de l’època. Resultat: pèrdua de control i violència. L’esclat va provocar ferits i es va haver d’esclafar amb unes duríssimes càrregues policials no vistes a Terrassa des de les actuacions dels grisos en el franquisme.

Aquests dies tinc la sensació que la situació es reprodueix, en l’àmbit català. Els Mossos són incapaços d’aturar les desenes d’atacs feixistes que es produeixen cada setmana al país. Només aquesta setmana, n’hi ha hagut tres amb ferits, que hagin transcendit. En alguns casos, els autors dels atacs són coneguts a les seves poblacions: han canviat d’objectiu, ara no ataquen els immigrants de nit els caps de setmana, ara busquen republicans. Seria bo que la policia recuperés el control, perquè és obvi que després de l’ANC i Òmnium van arribar els CDR, dels quals sabem menys coses, i el proper pas són grups secrets d’autodefensa, que serien ben lícits. Aquest moviment ha de ser pacífic al cent per cent, però per a això ha de poder comptar amb una policia que tingui clars els seus objectius i que faci la seva feina.