Gest o era de desgel?

Pedro Sánchez i Quim Torra es reuniran avui a La Moncloa en un clar gest de desgel, un gest que el nou president del govern espanyol no es podia estalviar després que, justament avui fa quaranta dies, acceptés els vots independentistes per fer fora Mariano Rajoy del càrrec. En política, els gestos són importants, molt. Moltes vegades ho són perquè són l’inici d’alguna cosa més i altres, en realitat, són pura escenificació que no té res de res al darrere. És difícil saber on ens durà aquesta primera reunió entre els presidents Torra i Sánchez però és cert que és bo, sigui quin sigui el seu futur, que hi hagi una certa normalitat institucional, la que no va existir en l’època Rajoy. L’expresident popular s’omplia la boca de dir que rebria a tothom però no es dignava ni a contestar les demandes, no ja de referèndum –si era una demanda és que es volia pactat– sinó de res.

La Moncloa va assegurar que la reunió es faria quan ja hi hagués material per treballar ja que no es buscava només una foto. Avui sabrem si això és cert o cal esperar a la reunió prevista per al setembre, però de teca, si volen, n’hi ha. A l’ordre del dia de la trobada hi pot haver, per exemple, els 45 punts que ja va plantejar Carles Puigdemont a Rajoy i que, majoritàriament, són incompliments dels respectius governs espanyols, les dues desenes de lleis catalanes que té aturades, parcialment o en la seva totalitat, el TC o la recuperació de les comissions bilaterals. De teca, doncs, n’hi ha.

I hi ha el tema central, el que farà que hi hagi un gest de desgel però no pas una època de desgel: el dret a l’autodeterminació, aquest dret que el Congrés espanyol va tornar a negar només fa uns dies amb els vots del 155, PSOE, PP i Ciutadans. No cal dur la tensió al punt d’ebullició cada tres dies, i més quan ja hi arribarà sola quan comenci el judici als líders independentistes en pocs mesos, i, per tant, una mica de desgel ja és bo, per a tothom. Ara, haurien de canviar molt les coses entre els polítics de l’Estat espanyol perquè s’acceptés el que demanen més de dos milions de catalans, el dret a l’autodeterminació. I sense això, no hi ha diàleg possible.