Palafolls

Uns amics em convoquen a una arrossada a Palafolls, a l’Alt Maresme. Aprofito per anar a veure el Palauet, el Palau Sant Jordi en petit que el mateix arquitecte, Isozaki, va construir per encàrrec de l’alcalde el 1992. Molt al costat hi ha una biblioteca mig soterrada. “És l’obra pòstuma d’Enric Miralles”, m’informen. És diumenge, i m’haig de limitar a veure-la per les finestres. No és tan emfàtica com altres obres del mateix arquitecte: l’edifici del gas de la ronda Litoral, el mercat de Santa Caterina, el parlament escocès... Potser Miralles havia decidit canviar d’estil. Potser, com el Palauet, l’edifici s’ajusta als pressupostos de l’Ajuntament de Palafolls. No ho sabrem mai.

Quan fèiem l’edició d’El Punt del Maresme, l’alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, sempre era notícia. Com els altres alcaldes de la comarca, val a dir-ho, però ell també per les seves ocurrències. L’encàrrec a Isozaki en va ser una de majúscula. Agustí és metge psiquiatre, té uns poders de convicció superiors i va aconseguir que un arquitecte japonès de fama mundial s’avingués a deixar una obra en un poble que potser ja ha oblidat. Jo no sabia res de la biblioteca de Miralles. La devia encomanar quan ja havia deixat l’edició comarcal d’aquest diari, i em va passar per alt. Segueixo el recorregut pel centre del poble. Arribo a l’església. Vista de davant sembla una catedral reduïda. No és un encàrrec d’Agustí, perquè va ser consagrada el 1906 i elogiada per Ruyra, però d’alguna manera indica que l’alcalde segueix la tradició del miniaturisme.

Si vostès passen per Palafolls seguint l’autopista del Maresme observaran que la ràdio del cotxe es torna boja i totes les emissores es perden. Un dia Valentí Agustí se’m va mostrar orgullós del fenomen: em va dir que Palafolls era terra de ningú i de tothom, un aiguabarreig, un cas a part també radiofònicament. Quan sap que algú del poble viatja lluny demana que li porti fotos de coses curioses. Uns bancs són com els del Central Park de Nova York, i els fanals d’una plaça són imitació dels d’un carrer de Londres.

Fa uns anys, un informe de la Generalitat va recomanar que Palafolls, Malgrat de Mar, Tordera, Blanes i uns pobles més formessin una administració nova, al marge del Maresme i de la Selva. El projecte no es va fer efectiu, però va ser molt ben acollit per uns pobles que no se senten de cap de les dues comarques. Agustí treballa perquè Palafolls sigui un dia capital monumental d’aquest territori, i també comercial: a base de convenis avantatjosos de caràcter social ha aconseguit retenir botigues que no s’instal·len en ciutats més grans. Valentí Agustí és alcalde de Palafolls pel PSC des del principi de la democràcia. Em diuen que no es presentarà de nou.