Fer avançar la història del Teatre Lliure

Hi ha un enrenou aquests dies al Lliure que té aire de ser una bola de neu, a l’estiu. D’aquells temes que, sense contrastar amb fredor, acaben sent titular sucosos mediàtics, però que no ajuden al sector ni a les persones. Pasqual va dir que el patronat li havia demanat que el dirigís un tercer mandat. Ell va acceptar, entenent que calia revisar la tria d’un director i que una comissió n’hauria de determinar els límits. La revisió dels estatuts posarà el Lliure al dia: es podran validar nous paràmetres que abans s’obviaven incorrectament. Lluís Pasqual ja va insinuar que no esgotaria el mandat (el seu segon mandat acaba al juny vinent). Segur que és el més sa, però no cal afegir-li més notes que atempten personalment contra una actriu i el director. Manar significa saber renunciar, no empènye’l.