Amic americà

La par­ti­ci­pació de Cata­lu­nya en el fes­ti­val cul­tu­ral orga­nit­zat a Was­hing­ton fa quinze dies per la ins­ti­tució nord-ame­ri­cana Smith­so­nian ha evi­den­ciat una empa­tia entre pobles que ve de lluny. Hi ha fites històriques, més enllà d’aquesta del mes de juny pas­sat, que reflec­tei­xen una recep­ti­vi­tat recíproca entre gent cata­lana i dels Estats Units. El pro­fes­sor Lluís Costa, de la Uni­ver­si­tat de Girona, va publi­car fa pocs anys un estudi sobre La Llu­ma­nera de Nova York, periòdic català edi­tat en aque­lla ciu­tat entre 1874 i 1881. Aque­lla ini­ci­a­tiva periodística és una prova docu­men­tal de les rela­ci­ons comer­ci­als, polítiques i de tota mena que, tot i les difi­cul­tats de comu­ni­cació en el segle XIX, man­tin­gue­ren ter­ri­to­ris dels dos con­ti­nents. Tenien en comú espe­rit empre­ne­dor i tarannà de progrés. En el segle XX es dona­ren experiències per­so­nals relle­vants en cir­cumstàncies crítiques. Part de la diàspora cata­lana repu­bli­cana pro­vo­cada pel final de la guerra espa­nyola, l’any 1939, fou aco­llida als EUA. Allí tro­ba­ren refugi alguns fugi­tius del fran­quisme. Pau Casals, la per­so­na­li­tat cata­lana con­tem­porània més uni­ver­sal, va tro­bar a Was­hing­ton una pla­ta­forma de pro­jecció mun­dial de la cata­la­ni­tat: el pre­si­dent Ken­nedy va con­vi­dar el mes­tre a tocar a la Casa Blanca amb motiu del sopar d’Estat del 13 de novem­bre de 1961. Amb aquests ante­ce­dents no va sor­pren­dre la ini­ci­a­tiva de la Cata­lo­nia Ame­rica Coun­cil d’encapçalar, el maig pas­sat, la represa de la mal­mesa diplomàcia pública cata­lana.