Vuits i nous
Suprimir articles
A Rússia, una jove estudiant de castellà va quedar estranyada que en català, com en francès o italià, els noms de les coses també anessin precedits d’articles. En rus no existeixen. “De què us serveix dir la taula si amb taula n’hi ha prou?” No vaig saber què dir-li. El llatí? El llatí clàssic que vaig estudiar tampoc n’usava. Segur que l’origen de la introducció de l’article està més que estudiat, però els meus lleures filològics no han arribat a aquesta lliçó. A veure el català antic? “Veles e vents....” “Mestral, ponent...” Però de seguida: “faent camins dubtosos per la mar... Sí que vaig ser ràpid a tranquil·litzar-la: “Estem en procés de suprimir-los.”
Ja és la tercera vegada que per TV3 sento “Cerdanya” en comptes de “la Cerdanya”: “Plourà a Cerdanya.” Veurem si les pluges s’estenen “a Terra Alta”, “a Segarra”, “a Baix Camp”. Al Maresme tenim “el Masnou”. Va costar tant restituir-li l’article que Franco li havia tret com Vic va trigar a veure suprimida la h final. Va ser, com a la capital d’Osona, una qüestió de reivindicació política i catalanista, amb multes i tot. Ara tothom va “a Masnou” o ve “de Masnou”. Osona és l’única comarca sense article. Diem “Cerdanya” per simpatia? Gent de la Seu d’Urgell, vigileu. Hi ha una empresa de transports que diu tenir el domicili social a “Seo de Urgel”. Amic Marcel Banús: protegeix la Masó.
Tot va començar amb “a Palau”, referit al Palau de la Generalitat. “El govern està reunit a Palau”, “Anirem a Palau”. Jo diria que en aquest cas la responsabilitat va ser de Convergència. Va ocupar el Palau de la plaça de Sant de Jaume tants anys que s’hi va sentir com “a casa” i va adoptar la mateixa elisió de l’article. Quan hi van accedir els socialistes després d’anys de considerar que la casa els corresponia van mantenir l’expressió: “Finalment a Palau.” He dit “de la plaça de Sant Jaume”? De plaça Sant Jaume. Després han vingut “a Moncloa”, “a Zarzuela”... Quim Torra va ser rebut dilluns “a Moncloa” per Pedro Sánchez. A la tardor Sánchez anirà “a Palau” convocat per Torra. “A Zarzuela” no l’esperen, no és casa seva.
En compensació, o com a conseqüència, els restaurants que fugen de la cuina casolana carreguen els menús d’articles: “la sopa de l’àvia amb els tubercles de la terra i les herbes de l’hort del rector”, “el milfulls amb el caramel del fruit del Paradís”. Dono una satisfacció a la jove estudiant russa: “sopa d’all” i “pastís de poma”.
“I la ela geminada?” Perfectament vigent. “Pronuncieu col·legi?” No, però hi ha esperances. Des que hem adoptat l’exclamació “uala!” arribem a situar-hi fins a cinc punts volats: “ual·····la!” Va venir del castellà, i els castellanoparlants també els marquen.
