El pregoner

Sempre m’han agradat les festes majors i recordo, amb enyor, les de la meva infància i adolescència, al pati de les escoles del meu poble i, sobretot, les de Salt, on anava a festa, a l’envelat, o als envelats, perquè a vegades n’hi havia un a Salt i l’altre al Veïnat. Eren anys en què les comissions s’hi feien i suplien la manca d’empenta municipal. En aquests envelats hi he vist actuar Raphael (gràcies, Xevi Castillón, per recordar-ho en aquella minisèrie d’aquesta Galeria), La Trinca, Mary Santpere, Los Sirex, Serrat, Al Bano i tantes d’altres primeres figures, sempre amb la companyia de les millors orquestres, encapçalades per La Principal de la Bisbal, perquè tenir La Bisbal prestigiava la festa, tot i que hi havia la Maravella, que hi competia, i la Selvatana, que no quedava enrere. Eren altres temps i potser algú es pot sorprendre que per la costa, però també per les discoteques de l’interior (la meva era La Gatzara, fins que va tocar anar cap a Maddox i a Pachá), hi passaven primeres figures. Des de Julio Iglesias a Demis Roussos. La Nova Cançó quedava per als teatres o per als recitals que organitzaven els caus i la gent mobilitzada de llavors, en plena dictadura, amb els problemes que això els comportava. Encara recordo Sisa i Pau Riba a Salt i les multes que van caure.

Hi ha, però, un acte de la festa major que m’agrada especialment: el pregó. Ser pregoner del teu poble és un orgull i una distinció que no s’oblida. M’agraden els pregoners del poble, hi visquin o no, la gent relacionada amb les entitats, amb el pols diari o que hi té una mirada clara. No m’agraden, per tant, els pregoners contractats, cosa que es va posar de moda fa un temps. Aquest any el meu poble té un pregoner de luxe. El Marcelo Mastroiani dels llibreters catalans, l’inimitable i imprescindible Guillem Terribas. Des de davant de la casa on va créixer al carrer Llarg, antic Hernán Cortés del seu temps, per les xarxes ens va un aperitiu del pregó. Valdrà la pena. Perquè en Terribas podrà parlar d’aquell Salt que el va veure créixer i convertir-se en el personatge que és ara mateix. Ens parlarà d’aquell Salt acollidor dels anys cinquanta i seixanta, i de tot el que s’hi feia, perquè ell ja era a totes les salses; i del Salt lluitador dels setanta, per recuperar la llibertat en forma d’independència. Ell també hi era i ens podrà parlar de la necessària unitat per aconseguir objectius majors. Un gran pregoner, en Terribas.