‘Goodbye’, Paco

Si no fos perquè ja s’ha fet la pel·lícula, diria que habita entre nosal­tres una dona fran­quista, d’edat avançada, que el novem­bre del 1975 va patir un ictus i va que­dar en coma. I que fa un temps, de manera mira­cu­losa, va des­per­tar-ne. Els met­ges van adver­tir els fami­li­ars que la dona no podia patir sotracs perquè això tor­na­ria a posar en risc la dèbil recu­pe­ració. I va ser així com, en un acte d’amor, els fami­li­ars li van fer veure que el règim amb què havia cres­cut i cre­gut con­ti­nu­ava fort, com sem­pre. Per estal­viar-li ensurts li van posar Cuéntame al tele­vi­sor, en blanc i negre i en sessió contínua. Per si pre­gun­tava per l’UHF, li van posar 13TV i tots con­tents. Però la dona va voler sor­tir de casa i els fills van pen­sar que el millor seria anar al Valle de los Caídos. Total, només havien de dis­si­mu­lar sobre la tomba de Franco. La resta, Primo de Rivera, el gene­ral Mola i com­pa­nyia (mili­tar) con­ti­nu­a­ven allà, com quan la dona va caure malalta. La presència d’exal­tats amb ban­de­res espa­nyo­les amb l’àliga al mig va aju­dar-los a com­ple­tar l’esce­no­gra­fia de manera con­vin­cent i gratuïta. Va com­pro­var, feliç, com mal­grat el pas dels anys la salu­tació del braç dret alçat i el Cara al Sol con­ti­nu­a­ven vigents. I és que la rea­li­tat del segle XXI aju­dava, sense pre­ten­dre-ho, els intents de la família per simu­lar-ho tot. El Madrid gua­nyava copes d’Europa, la selecció espa­nyola queia al mun­dial, i a sobre li por­ta­ven l’ABC: com que hi lle­gia que un jutge orde­nava presó per a nou líders “sepa­ra­tis­tas cata­la­nes”, a la dona no li gri­nyo­lava res, perquè és clar, els delic­tes de rebel·lió i sedició són una ofensa a la sagrada uni­tat d’Espa­nya que cap tri­bu­nal podia pre­miar amb la lli­ber­tat. Ara fa poc, la dona va posar la ràdio i per una emis­sora d’ona mit­jana (que encara exis­teix) el locu­tor expli­cava que a Bar­ce­lona un poli­cia havia pegat a un foto­pe­ri­o­dista al crit de “Viva Franco” i “Viva España”. Es va girar i va tor­nar a dor­mir plàcida­ment perquè tot seguia en ordre. Era 18 de juliol.