Schlarmann i Schäffler

Reconec que criticar els altres és molt fàcil i que sóc dels que sempre es posen amb els polítics per la seva mediocritat generalitzada, tot i sabent que no s'ha de generalitzar. Que em disculpin, doncs, els polítics preparats, intel·ligents, amb credibilitat, amb idees i ideologia, capacitat d'iniciativa... Hola? Que hi ha algú? Ningú respon. És igual, continuem. No, perdó, un altre incís: se suposa que fer feines de responsabilitat, i fer de polític se suposa que és una feina de responsabilitat, requereix una certa preparació, però en canvi, per exemple, per fer de diputat o tenir un càrrec en el govern serveix més ser amic de qui mana en el partit i obeir-lo a cegues (el partit) que tenir tres carreres i unes quantes idees pròpies. En fi, ja els deia que criticar els altres és molt fàcil, sobretot si aquests «altres» a sobre hi ajuden. Avui, però, és el dia de fer justícia, perquè no sempre els polítics són només màquines de produir xerrameca. A vegades tenen idees que superen fins i tot la imaginació dels que ens creiem prou llestos per criticar-los. És el cas dels dos diputats alemanys que dijous passat van proposar la solució definitiva a la situació de fallida de Grècia. Josef Schlarmann i Frank Schäffler, pertanyents a la coalició de centredreta d'Angela Merkel, van proposar que el govern grec es vengui alguna bonica illa deshabitada de les moltes que té (unes sis mil, de les quals només 227 estan habitades), o fins i tot que es vengui l'Acròpolis. Quina bona idea! A mi, que els critico tant i que me les dono de llest, sobre la crisi a Grècia només se m'havia acudit que fa segles que és un país en ruïnes i que n'ha sabut viure prou bé. De fet, sembla que les ruïnes és ara com ara el més valuós que tenen, per no dir l'única cosa. En fi, llàstima que Schlarmann i Schäffler siguin alemanys. Si fossin catalans, podrien proposar a Rodríguez Zapatero com a solució de la crisi a l'Estat espanyol que es vengui Catalunya. I ho podrien vendre com un primer pas cap a la independència. Vés a saber si aquesta no és una de les propostes que Joan Laporta es guarda per quan decideixi irrompre materialment a l'escena política.