Anàlisi
Barcelona guanya
“Barcelona ha caigut de moltes llistes de les ciutats per organitzar esdeveniments de negoci.” “La situació política no incideix en els negocis.” Dues frases pronunciades per dues persones distintes i que expressen una manera de pensar i d’actuar.
La primera és, ni més ni menys, que de Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels de Barcelona, que la va pronunciar el gener d’aquest any; i la segona és de Mike Blackman, màxim dirigent d’Integrated Systems Europe (ISE), organitzadora d’una fira mundial de convergència àudio-vídeo que fa 14 anys es fa a Amsterdam i que ara han anunciat que el 2021 es farà a Barcelona. No és una fira qualsevol, puig que mobilitzen més de 80.000 congressistes amb la previsió d’arribar en quatre anys als 100.000. Per posar-ho en comparació, el Mobile World Congress ara en mobilitza 107.000. Així doncs, es tracta de la segona fira feta a Barcelona amb més potencial.
És clar que els ressentiments polítics no són bons, i sortosament Catalunya i Barcelona disposen d’un teixit empresarial i d’emprenedors amb un gran potencial que molt sovint treballen discretament, i sense fer declaracions oportunistes, pel bé de la ciutat i de l’economia. La Fira de Barcelona hi tenia converses des del 2014 i ISE ha estat més de 18 mesos analitzant diverses capitals europees de primer nivell –Londres, Berlín, Milà, París, Frankfurt, Munic i Barcelona– i ha triat Barcelona per la seva capacitat firal, per les connexions internacionals, per les infraestructures i per la concentració de talent emprenedor. També, i molt valorats, per les ofertes culturals de la ciutat, la gastronomia i l’oci, que són elements atractius per als congressistes.
En una entrevista concedida a La Vanguardia, el president de l’ISE, a la pregunta del periodista “Les incerteses polítiques no el van fer dubtar?”, va respondre: “Érem molt conscients de la situació [...]. La situació política no incideix en els negocis.” Una resposta que explica la bona marxa de l’economia catalana, la internacionalització i la transformació que està fent cap a la indústria i serveis de la nova economia.
Barcelona té talent i emprenedors que, organitzats, no paren de tenir iniciatives d’èxit. Justament el juliol del 2016 s’inaugurava a Barcelona la Barcelona Tech City, un espai on 1.000 professionals de 100 organitzacions amb el Pier01 en dos anys, i amb l’ajuda de grans empreses com Seat, han creat un ecosistema per trobar talent especialment enfocat en els temes de mobilitat i d’ajuda als emprenedors.
Barcelona Tech City és una associació privada sense ànim de lucre que actualment representa 700 entitats, entre empreses, universitats i escoles de negoci, que pretén crear una marca de ciutat tecnològica Barcelona, i atreure inversió local i internacional.
El districte 22@ de Barcelona en deu anys s’ha convertit en el hub (concentrador) tecnològic més important del sud d’Europa, amb 135 companyies amb més de 19.000 treballadors, i unes previsions de creixement en els pròxims quatre anys de fins a 25.000 treballadors altament preparats, amb l’aterratge de grans companyies tecnològiques amb visió mundial que cerquen talent i confort, i Barcelona els ho proporciona.
Segurament que molts han quedat sorpresos d’aquest degoteig de grans empreses globals que han decidit instal·lar les seves divisions de tecnologia a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, per donar servei global. I certament ho fan sabent la “situació política”, perquè abans de triar-nos han fet un estudi exhaustiu de tots els punts forts i febles que els podem oferir i queda clar que, si s’escull per criteris objectius i de negoci, Barcelona està molt ben posicionada en l’àmbit de tot Europa. Quan vàrem perdre l’Agència Europea del Medicament, precisament a favor d’Amsterdam, la ministra de Sanitat d’aleshores, Dolors Montserrat, va culpar del fracàs el procés independentista i la tensió a Catalunya. Ja aleshores no ens vàrem creure aquest argument, puig que, en aquests casos, els criteris d’elecció eren polítics, com va quedar clar posteriorment.