Gossos

“Mira què fa aquest, pixa al mig del car­rer! Però no passa res!” Així mateix ho comen­ta­ven una dona i una nena rient men­tre mira­ven com el seu gos feia les neces­si­tats en ple car­rer a Girona. I sense immu­tar-se, perquè segons elles no pas­sava res! Però sí que passa. I passa que molts pro­pi­e­ta­ris de gos­sos, cal dir que no tots, són uns incívics i irres­pon­sa­bles. I com que ho són, després hi ha ajun­ta­ments que han de pren­dre mesu­res sovint dràsti­ques i també polèmiques. A Salt pro­hi­bi­ran l’entrada de gos­sos en tretze espais públics muni­ci­pals i a Girona han optat per decla­rar tres pla­ces lliu­res d’ani­mals. I a Camp­devànol ja tenen els resul­tats de l’ADN extret d’excre­ments de gos­sos que per­me­tran iden­ti­fi­car i mul­tar els pro­pi­e­ta­ris que no van reco­llir les depo­si­ci­ons. Anàlisi d’ADN! És fins a on hem hagut d’arri­bar per culpa d’alguns. Cal dei­xar clar que els pro­ble­mes de con­vivència ciu­ta­dana que pot pro­vo­car la tinença d’ani­mals són culpa dels pro­pi­e­ta­ris, no dels ani­mals. Perquè són els pro­pi­e­ta­ris els que tenen com­por­ta­ments incívics. Són els pro­pi­e­ta­ris els que han d’apli­car res­pecte, edu­cació, sen­tit comú i civisme. Només d’aquesta manera, més una mica més de cons­ci­en­ci­ació de tots ple­gats, se solu­ci­o­narà el pro­blema de con­vivència entre els que tenen i els que no tenim ani­mals. I així tots podrem con­viure en har­mo­nia. Fer anàlisis d’ADN, decla­rar pla­ces lliu­res d’ani­mals o pla­ces només per a ani­mals pot aju­dar, però no serà mai la solució si no hi ha un canvi d’acti­tud dels pro­pi­e­ta­ris. De moment no sem­bla que sigui així. Aquesta mateixa set­mana l’Ajun­ta­ment de Girona ha fet públi­ques unes dades segons les quals l’orde­nança de tinença d’ani­mals ocupa el ter­cer lloc quant a incom­pli­ments, després de la de civi­li­tat i la de soroll. De manera que no sem­bla que les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació i les cri­des al seny ser­vei­xin de gaire res. I ben mirat, ni l’amenaça de multa, que per exem­ple a Camp­devànol pot ser de 1.000 euros i a Salt de 750. I així estem. Dis­cu­tint sobre l’accés o no dels ani­mals als espais públics. Quei­xant-nos de les mul­tes. Dis­cu­tint si cal regu­lar-ho o no. Sovint ens quei­xem de l’afany de voler regu­lar-ho tot, de l’excés de regu­la­ci­ons. Però ni les dis­cus­si­ons ni les regu­la­ci­ons cal­drien amb una mica més de sen­ti­ment ciu­tadà i res­pecte per les nor­mes de con­vivència.