Jugant brut

Els càrrecs públics estan expo­sats cons­tant­ment. A la mirada dels curi­o­sos, al veí insis­tent de torn, a la crítica del detrac­tor i a l’amenaça i l’insult del delinqüent. Al polític se li pres­su­posa que aquest pack li ve inclòs en el sou, i per tant, que no es queixi. Però sovint obli­dem la per­sona. El Puig­de­mont pare que no pot acom­pa­nyar les filles a l’escola. La Bassa excur­si­o­nista que s’enfi­lava fins al cim del cas­tell del Montgrí. O la Madre­nas que busca “un xic de nor­ma­li­tat” en la seva vida enmig d’un bom­bar­deig d’ame­na­ces con­tra ella. A l’exi­gent tasca de gover­nar i de fer política se li afe­geix una altra difi­cul­tat: la que prac­ti­quen deter­mi­na­des per­so­nes, par­tits o governs que juguen molt brut per der­ro­tar la per­sona i aixa­far els seus ide­als.