Probablement Àngel Ros és qui millor ha representat el canvi de rumb dels socialistes catalans. Alcalde catalanista de Lleida, a l’ala propera a Ernest Maragall, Quim Nadal o Marina Geli, ha estat dels pocs de tota aquella generació que s’ha acabat mantenint a can PSC. Dels altres no en queda cap. I de quina manera s’hi ha mantingut? Fracassant en l’intent de ser-ne primer secretari, essent-ne president honorífic i, sobretot, canviant radicalment el seu discurs nacional. L’Àngel Ros amb simpaties pel dret a decidir ha desaparegut. S’ha adaptat per intentar subsistir políticament i ara ha rebut el premi: ambaixador a Andorra. Pel camí, però, ha passat de ser un dels polítics catalans més reconeguts a acostar-se a la branca més rància de la política.