Un carisma en actiu

Jubilació per a Robert Redford?, ni s’ho creu. Un mite com ell no es jubila mai. Que deixarà d’actuar?, ja ho veurem. Que deixarà d’ocupar-se del festival de Sudance?, ho veig difícil. No imagino Redford tancat en una mansió i mirant el món de lluny i sospirant pel gran amor perdut com passava a El Gran Gatsby. D’acord que ha fet prou diners per no haver de treballar més, i necessitat de llançar-se a atracar bancs com ho havia fet amb el seu amic Paul Newman no en té cap ni una, però no el veig prenent el te amb Burt Bacharach al porxo de casa seva mentre les gotes de pluja li cauen sobre el cap. Tampoc me l’imagino passant les tardes al bingo. Redford sap per experiència que apostar no és bo, tot i que ell sempre ha estat de sort. Tampoc crec que es retiri en una clínica a fer-se l’estètica, ell que ha estat, fins al present, un dels actors més guapos de Hollywood. És clar que sempre es pot dedicar a la dèria viatgera que tenen els jubilats. Àfrica seria un bon destí, però donat les males comunicacions que hi ha i la seva habilitat com a pilot, no pararia d’estar fent vols. Tampoc el veig ociós acabant com un vell verd fent propostes indecents a dones més joves. Tot i que els jubilats tenen tendència a caminar pels parcs, ell que durant molt de temps ho feia, i a més, descalç, no crec que tingui esma de fer-ho ara. Encara li queda esperit per indagar. La seva bellesa sempre ha anat acompanyada d’intel·ligència i compromís amb la justícia; de ben segur encara té empenta per fer saltar algun president de govern mentider, que n’hi ha molts. El veuria, això sí, dirigint la Model, llàstima que ara ha tancat.

Sigui com sigui, pel que fa als seus seguidors, el concepte jubilació de Robert Redford no existeix. El que té de bo ser actor és que les pel·lícules et reviuen en qualsevol moment. I et fan etern i amb les forces de sempre. Potser no hi haurà més estrenes amb la seva presència, però el públic mai el jubilarà. El seu carisma seguirà en actiu.