El rei, no cal

Fa pocs mesos, l’abril d’enguany per ser més precisos, el rei Felip de Borbó va brindar una recepció oficial amb els màxims honors al príncep Mohamed bin Salman, el governant efectiu de l’estat absolutista d’Aràbia Saudita. El dinar, amb ministres i grans personalitats, va servir per celebrar un nou acord multimilionari per la venda d’armes i vaixells de guerra. Segurament la trobada degué servir per intercanviar experiències que poden ser d’utilitat per a l’Estat espanyol, si tenim en compte que fa poques setmanes l’ONU presentava un informe on assegurava que l’Aràbia Saudita feia servir lleis antiterroristes per justificar la tortura, la persecució de dissidents i l’empresonament d’activistes i polítics opositors. Sona familiar, oi?

Més coneguda encara és la vinculació del règim saudita amb el terrorisme internacional, ja sigui amb suport financer o d’armes o amb l’impuls de centres formatius on es difon la visió més extremista, esbiaixada i violenta de l’Islam. Fa poques hores, hem conegut un nou episodi de la massacre que la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita perpetra al Iemen, amb l’atac a un bus escolar que va provocar nombroses víctimes infantils.

En aquest context, el govern de Pedro Sánchez insisteix a enviar Felip de Borbó als actes de commemoració dels atacs terroristes del 17-A. Ens haurem d’empassar que qui tanca els acords de venda d’armes a països vinculats al terrorisme encapçali amb cara de commogut els actes d’homenatge a les víctimes. Tot plegat, quan el secret d’Estat imposat pel PP, el PSOE i Cs a la vinculació dels serveis d’intel·ligència espanyols amb l’imam de Ripoll ens impedeix conèixer la veritat dels fets presagiats per l’aleshores ministre d’Exteriors, que anuncià que a l’agost passarien coses a Catalunya. Els gestos són importants, i el govern català haurà de fer un equilibri molt difícil, perquè el més important serà l’homenatge a les víctimes.