A la tres
El rei ja ho sap
Fa dies i dies que estic (estem, de fet) amb el serial aquest de si el rei ha de venir o no a Barcelona la setmana vinent a la commemoració de l’aniversari dels atemptats. Gairebé ha estat més llarg i tediós que el serial que aquests mateixos dies els telenotícies han dedicat a l’onada de calor (a mi em sembla que suava només de veure els minuts i minuts que hi han dedicat). Però vaja, jo els volia parlar del rei. A mi em sembla que l’actitud d’una majoria de catalans amb relació al rei ja ha quedat ben clara; i que la posició del govern de la Generalitat en general i del seu president en particular va quedar clara, claríssima, el dia que Torra s’hi va pronunciar. “Felip VI ja no és el rei dels catalans i no pensem invitar-lo als actes que organitzem”, va dir. Més contundent, impossible. I si ara, tot i el que pensa una majoria de catalans, i tot i el que pensa el govern, el rei es planta a Catalunya, doncs ell sabrà. El 17-A els protagonistes han de ser les víctimes dels atemptats; aquestes han de ser el centre d’atenció de la commemoració. Les víctimes i, en tot cas, aquells que van mostrar que a Catalunya les coses funcionen quan han de funcionar. Els parlo dels serveis públics, dels voluntaris, dels Mossos i, és clar, de Joaquim Forn i Josep Lluís Trapero. Que el rei s’autoconvida i vol ser-hi? Ell sabrà. Ell ja ho sap, el que pensem d’ell a Catalunya. Potser és per això, que vol ser-hi. En aquesta vida, per bé o per mal, vostès ja ho saben, tan important és que un sàpiga què és, com saber què es pensen que ets la resta del món. El rei, és clar, se sent el rei de tots. Però hi ha una cosa contra la qual no pot fer res: i és decidir si una majoria de catalans el sentim com a rei. I em sembla que no. Hi ha un divorci evident (i no només fruit del seu discurs del 3-O) i ell ho sap. Sap que això dels càrrecs de transmissió sexual és un anacronisme, sap que els països no tenen súbdits, i sap que la república és una tendència natural que tard o d’hora arribarà. Que vol venir el 17-A? Si ja no és el nostre rei, vostès decidiran si li fan “un Tortosa”, si el xiulen o si l’aplaudeixen. Però els protagonistes de veritat per a mi seran uns altres.