El rei ja ho sap

Fa dies i dies que estic (estem, de fet) amb el serial aquest de si el rei ha de venir o no a Bar­ce­lona la set­mana vinent a la com­me­mo­ració de l’ani­ver­sari dels atemp­tats. Gai­rebé ha estat més llarg i tediós que el serial que aquests matei­xos dies els tele­notícies han dedi­cat a l’onada de calor (a mi em sem­bla que suava només de veure els minuts i minuts que hi han dedi­cat). Però vaja, jo els volia par­lar del rei. A mi em sem­bla que l’acti­tud d’una majo­ria de cata­lans amb relació al rei ja ha que­dat ben clara; i que la posició del govern de la Gene­ra­li­tat en gene­ral i del seu pre­si­dent en par­ti­cu­lar va que­dar clara, claríssima, el dia que Torra s’hi va pro­nun­ciar. “Felip VI ja no és el rei dels cata­lans i no pen­sem invi­tar-lo als actes que orga­nit­zem”, va dir. Més con­tun­dent, impos­si­ble. I si ara, tot i el que pensa una majo­ria de cata­lans, i tot i el que pensa el govern, el rei es planta a Cata­lu­nya, doncs ell sabrà. El 17-A els pro­ta­go­nis­tes han de ser les vícti­mes dels atemp­tats; aques­tes han de ser el cen­tre d’atenció de la com­me­mo­ració. Les vícti­mes i, en tot cas, aquells que van mos­trar que a Cata­lu­nya les coses fun­ci­o­nen quan han de fun­ci­o­nar. Els parlo dels ser­veis públics, dels volun­ta­ris, dels Mos­sos i, és clar, de Joa­quim Forn i Josep Lluís Tra­pero. Que el rei s’auto­con­vida i vol ser-hi? Ell sabrà. Ell ja ho sap, el que pen­sem d’ell a Cata­lu­nya. Pot­ser és per això, que vol ser-hi. En aquesta vida, per bé o per mal, vostès ja ho saben, tan impor­tant és que un sàpiga què és, com saber què es pen­sen que ets la resta del món. El rei, és clar, se sent el rei de tots. Però hi ha una cosa con­tra la qual no pot fer res: i és deci­dir si una majo­ria de cata­lans el sen­tim com a rei. I em sem­bla que no. Hi ha un divorci evi­dent (i no només fruit del seu dis­curs del 3-O) i ell ho sap. Sap que això dels càrrecs de trans­missió sexual és un ana­cro­nisme, sap que els països no tenen súbdits, i sap que la república és una tendència natu­ral que tard o d’hora arri­barà. Que vol venir el 17-A? Si ja no és el nos­tre rei, vostès deci­di­ran si li fan “un Tor­tosa”, si el xiu­len o si l’aplau­dei­xen. Però els pro­ta­go­nis­tes de veri­tat per a mi seran uns altres.