Hilari Raguer

El dilluns 11 d’agost Hilari Raguer, monjo de Mont­ser­rat, va fer 90 anys. Pocs dies després els faria també el pare Pius, biblista. Però la comu­ni­tat va voler fer coin­ci­dir el dia 11 la cele­bració i, al refe­tor dels mon­jos a la taula del pare abat, hi havia un ram de flors en el lloc reser­vat a cadas­cun dels dos mon­jos home­nat­jats. Aquell dia, després de la missa con­ven­tual, el pre­si­dent de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, el pre­si­dent de la Soci­e­tat Cata­lana d’Estu­dis Històrics i tota la Junta de la Soci­e­tat van fer lliu­ra­ment a Hilari Raguer, en presència del pare abat, del volum Escrits dis­per­sos d’història, edi­tat per l’IEC, finançat per la Dipu­tació de Bar­ce­lona i edi­tat a cura de Josep M. Figue­res. Raguer és el biògraf del gene­ral Batet, de Car­rasco i For­mi­guera, l’his­to­ri­a­dor del paper de l’Església en la Guerra Civil i el com­pi­la­dor de l’Arxiu de l’Església Cata­lana durant la Guerra Civil. Amb un punt d’humi­li­tat i sor­ne­gue­ria, el pare Hilari ens va dir que ell era un his­to­ri­a­dor sense títol, un con­duc­tor sense car­net que cir­cula per una auto­pista en sen­tit con­trari, i hi va afe­gir que està con­vençut que ell va en la direcció ade­quada i que són els altres vehi­cles els que cir­cu­len en la direcció equi­vo­cada. Activíssim, està pre­pa­rant dos volums més, cor­res­po­nents a 1938 (el pri­mer ja ha sor­tit), de l’esmen­tat Arxiu de l’Església Cata­lana durant la Guerra Civil, que segu­ra­ment haurà d’allar­gar amb nous mate­ri­als que li arri­ben vin­cu­lats específica­ment a l’entorn del car­de­nal Vidal i Bar­ra­quer. Amb títol o sense títol, Raguer es va fer his­to­ri­a­dor can­sat de l’adoc­tri­na­ment del lli­bre de bat­xi­lle­rat d’història d’Espa­nya dels pri­mers anys qua­ranta, d’un espa­nyo­lisme doc­tri­nari i tro­nat, i després de degus­tar unes lec­tu­res d’Història de Cata­lu­nya de Fer­ran Sol­de­vila. En defi­ni­tiva, un monjo savi.