‘Clarissa’

Entre els lli­bres api­lats durant tot l’any a la tau­leta de nit espe­rant la seva opor­tu­ni­tat a l’estiu, he aga­fat Cla­rissa, del gran Ste­fan Zweig. Es tracta d’una novel·la curta de l’escrip­tor austríac –autor del mític El món d’ahir– que, igual que aquesta obra de referència, reflec­teix la des­feta física i moral que va repre­sen­tar, per a tota una gene­ració d’euro­peus, la Pri­mera Guerra Mun­dial.

Cla­rissa, filla d’un alt càrrec de l’estat major de l’imperi aus­tro­hon­garès i repu­tat estra­teg mili­tar, es veu forçada a ama­gar el seu embaràs, fruit de la relació amb un pro­fes­sor que ha cone­gut durant una estada a Suïssa. L’amant, un ciu­tadà francès, es con­ver­tirà de la nit al dia, per obra de la Gran Guerra, en un ene­mic de la pàtria.

El clima sòrdid i asfi­xi­ant que acom­pa­nya la trama, ambi­en­tada en la Viena de la rere­guarda, plana sobre l’obra fins a l’última pàgina. Per­so­nat­ges extrems i tor­tu­rats que es mouen enmig del ressò de les notícies que arri­ben del front, l’escas­se­dat, el con­tra­ban, la pica­resca, les absències, la des­trucció, la fata­li­tat...

I, amb el regust amarg de la lec­tura, la cons­ta­tació que queda en tan­car el lli­bre: la gran der­rota humana que va sig­ni­fi­car la Gran Guerra, la que, per desgràcia, havia de ser només la pri­mera. I tot això fa només cent anys, i a Europa, un espai, una civi­lit­zació, una idea en per­ma­nent cons­trucció i decons­trucció.