Càlculs, no política

Cada par­tit esta­bleix les seves pri­o­ri­tats polítiques. Els objec­tius al cen­tre de la que és la seva acció pública pels quals tre­ba­lla des de la for­mació i les ins­ti­tu­ci­ons on té repre­sen­tació. Ciu­ta­dans ha apos­tat pel fet que el seu sigui ni més ni menys que el com­bat a un color. Canari, plàtan, pas­tel... els taron­ges obser­ven perill en totes les gra­da­ci­ons de groc. La bata­lla con­tra llaços i símbols en recor­da­tori de pre­sos polítics i exi­li­ats és des de fa un temps el focus dels d’Albert Rivera. S’ha demos­trat aquest estiu, quan hem pogut conèixer Puri­fi­cación Joyera, regi­dora ciu­ta­dana a Lucena (Còrdova), per la seva gesta d’arren­car com a mínim un dels que han bate­jat com a “símbol de la con­fron­tació”. És un dels dife­rents epi­so­dis vaca­ci­o­nals de ciu­ta­dans. També hem arri­bat a veure sim­pa­tit­zants de la for­mació reti­rant de males mane­res una pan­carta dema­nant la lli­ber­tat dels pre­sos polítics del balcó de l’ajun­ta­ment de Reus i, fins i tot, una avi­o­neta con­trac­tada per Cs recor­rent les plat­ges cata­la­nes. A la pan­carta enco­ratja a “treure els llaços grocs!”. Tot ple­gat, jus­ti­fi­cat, segons els de Rivera, per una supo­sada “neu­tra­li­tat dels espais públics”.

Ban­de­jats després de la ines­pe­rada victòria de la moció de cen­sura a Mari­ano Rajoy i pre­o­cu­pats pel blin­datge en la defensa del bipar­ti­disme que fan Pedro Sánchez i Pablo Casado, Ciu­ta­dans intenta tor­nar a treure el cap (política­ment). Des del seu arra­co­na­ment, no troba cap altra manera de fer-ho ali­men­tant la màxima con­fron­tació. A qual­se­vol preu. Encara que sigui el menys­preu a un dret tan fona­men­tal i cons­ti­tu­ci­o­nal com el de la lli­ber­tat d’expressió.

Els de Rivera i Inés Arri­ma­das fan càlculs elec­to­rals, no política. I les muni­ci­pals estan a tocar. No pre­sen­ten ni una sola pro­posta, ni un gest de dis­tensió. Els que durant la cam­pa­nya de les elec­ci­ons cata­la­nes lide­ra­ven la recon­ci­li­ació entre inde­pen­den­tis­tes i no inde­pen­den­tis­tes, vuit mesos després han arri­bat a la con­clusió que obte­nen el rèdit amb l’enfron­ta­ment. Encen­dre els ànims, un perill i una irres­pon­sa­bi­li­tat. La de Ciu­ta­dans.