Ciutadans emprenyats

No sé si els han reconegut. Es poden trobar pràcticament a cada racó del país. Són les dependentes que et miren amb mala cara si t’hi adreces en català, és el motorista que dona gas a fons per eixordar els quatre sardanistes i tapar el so de la cobla que hi ha en una plaça en una calorosa nit d’estiu. També és un ciutadà emprenyat el cambrer que ens serveix l’esmorzar un dia de vacances en un indret turístic i llegeix la paraula República (i en fa befa) en una llibreta on dibuixaven els nens. La meva resposta: donar propina al cambrer xafarder (encara que sigui de mala educació llegir o comentar el que escriuen els clients), continuar comprant vestits de sevillana a la meva filla i a la neboda (si algun cop m’ho demana) i demostrar a la dependenta mal educada que jo, si vull, també en sé, de parlar castellà, i que, dit de passada, no hi tinc res en contra. El problema d’aquests ciutadans és que s’han cregut un relat (venut pels partits unionistes) que no s’ajusta a la realitat. I quan hi topen de cara i veuen que es continuen ballant sardanes, que la gent parla en català o que es pot dir i escriure la paraula República en un paper s’enfaden. Són moments difícils però fins i tot des de l’estranger admiren la capacitat pacífica i de resistència de molts catalans que malden per no caure en provocacions barroeres. Perquè l’únic que es busca és fer saltar l’espurna, encara que només en sigui una.