Ostatge Sánchez

Des que, con­tra tot pronòstic, va fer caure Rajoy i la seva majo­ria par­la­mentària, Pedro Sánchez s’ha sen­tit dir, una vegada i una altra, que és “ostatge” dels ali­ats en la moció de cen­sura, ja siguin els “col­pis­tes” cata­lans o l’esquerra “fra­cas­sada” de Podem. Aquesta cançó l’acom­pa­nyarà fins que s’acabi la legis­la­tura, si és que Sánchez acon­se­gueix la pro­esa d’arri­bar indemne al 2020. Que l’opo­sició fur­gui en les divi­si­ons dins la precària majo­ria que dona suport al govern no sorprèn ningú. L’estratègia del des­gast tindrà èxit si Sánchez no és capaç, més enllà de ges­tos simbòlics, de pac­tar uns mínims amb el bloc que el manté a La Mon­cloa i donar una res­posta valenta a totes les cri­sis ober­tes, començant per la de Cata­lu­nya.