Una taula mal parada

Tant el PP com Cs s’han pro­po­sat fer marxa enrere en el tra­jecte auto­no­mista de l’Estat espa­nyol. En pri­mer lloc perquè les ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res euro­pees ja han avi­sat que aquest model difi­culta la reducció d’un dèficit públic que, si bé no és impu­ta­ble al sis­tema sinó a la mala gestió política, es fa ser­vir per fer pas­sar bou per bèstia grossa. I, a més a més, perquè mai s’han sen­tit còmodes amb cap orde­na­ment ter­ri­to­rial que no per­meti un con­trol exhaus­tiu ple­ni­po­ten­ci­ari des del govern cen­tral. El con­flicte amb Cata­lu­nya ve, pre­ci­sa­ment, d’aquí.

Ara, Pedro Sánchez i el seu PSOE entre parènte­sis mos­tren una acti­tud menys cris­pada que els seus ante­ces­sors, fan valer el seu espe­rit imma­te­ri­a­lit­zat del fede­ra­lisme i això fa pen­sar que una taula de nego­ci­ació és pos­si­ble. Fins i tot Car­les Puig­de­mont ho mani­fes­tava durant les jor­na­des Beyond Bor­ders, cele­bra­des a Escòcia aquest dar­rer cap de set­mana per par­lar del futur de Cata­lu­nya i d’Europa. És pro­ba­ble, doncs, que, de taula, n’hi hagi aquesta tar­dor. Una altra cosa són les expec­ta­ti­ves: Sánchez posarà esto­va­lles a aquesta taula? Uti­lit­zarà els matei­xos pio­lins que ens van venir a esto­ma­car l’1-O per atu­rar les pro­vo­ca­ci­ons de car­rer de Ciu­da­da­nos i també ho faran can­tant l’“a por ellos”? Els pre­sos polítics seran alli­be­rats i exo­ne­rats? Abju­ra­ran els soci­a­lis­tes espa­nyols de l’apli­cació de l’arti­cle 155, impul­sat amb la seva com­pli­ci­tat? Tindrà cap opor­tu­ni­tat el poble català perquè es validi la seva volun­tat? Etcètera.