Una història d’amor

El 26 d’agost vam acomiadar al tanatori de Llagostera la periodista Mercè Carbó Bosch (Llagostera, 1-8-1955 – Ginebra 2-8-2018), morta l’endemà de complir 63 anys després d’una llarga lluita contra el càncer. Un acte senzill i emotiu, amb un colofó extraordinari en el moment de posar les seves cendres al nínxol. Va haver-hi parlaments d’amics, un resum gràfic de la seva vida i fragments d’escrits seus: sobre la infància, que per ella va acabar als 7 anys quan la van internar; l’estimació al poble: “A les portes de la vellesa descobreixo que el món del meu poble ho resumia gairebé tot”, o la por de volar malgrat ser una gran viatgera: “Em fa tanta por viatjar en avió que no sé què m’he de dir a mi mateixa per persistir en un viatge tan llarg.” El seu fill Adrià Budry, periodista del diari Le Temps, va conduir la cerimònia. La Mercè no deixava indiferent a ningú, activista i lluitadora, defensora de causes perdudes, i sempre pensant que tot es pot millorar. En el recordatori, il·lustrat amb una foto de Juan César, deia: “No vull ser aquell record que et faci plorar, sinó aquell que t’inspiri a lluitar pel que realment desitges.” L’escortaven la senyera, la bandera suïssa i la de l’Associació Recuperació Memòria Històrica Llagostera. La Mercè ha volgut que les seves cendres reposin en un nínxol al cementiri davant el monument que hi ha dedicat a les víctimes del franquisme i va demanar que l’acompanyessin les despulles del matrimoni format per Sebastià Gispert i Conxita Palé, que havien anat a l’ossari comú, ja que els hereus no van voler pagar un nínxol doble, que costa 60 euros l’any. Aquest fet el vaig explicar en un article Quan els morts no descansen en pau, el 16-11-2016, ja que es dona la coincidència que la ignomínia també es va produir amb els seus bons amics Francesc Falivene i Núria Matamala. Les parelles no tenien fills, i els dos homes van sobreviure a les seves estimades. Ambdós havien disposat nínxols dobles i havien escrit poesia per a l’eternitat a les làpides que es van malbaratar inconcebiblement. En el cas de la parella que la Mercè ha rescatat de l’oblit i que l’acompanyen en el son etern, deia: “Destí tu i jo. El somni d’una dona i un home quan adolescent és realitzat. Conxa Palé 11-6-1978 - Sebastià Gispert...”. (va morir el 1988 però ja mai li van posar la data). Quan la Mercè va saber aquest oprobi (“el final de la vida no és el final de la història. De cap manera”, deia) va pensar que havia de fer alguna cosa, i ha aconseguit reposar junt amb una història d’amor extraordinària.