Neutrals depèn del lloc

Tants llocs que hi ha on cal­dria exi­gir neu­tra­li­tat, i només la volen als car­rers: jus­ta­ment l’únic espai on la impo­sició de la neu­tra­li­tat no té cap mena de sen­tit, ja que hi hau­ria de reg­nar la plu­ra­li­tat i la lli­ber­tat. Molta exigència de neu­tra­li­tat, però no la recla­men ni als seus jut­ges ins­truc­tors, ni als seus fis­cals, ni a la seva poli­cia, ni als seus ambai­xa­dors, ni a la seva tele­visió pública. Ni tan sols al seu rei, garant i àrbi­tre neu­tral, se supo­sava, de les dife­rents opci­ons polítiques de la democràcia espa­nyola. Quan la uni­tat d’Espa­nya està en joc, l’Estat deixa de ser neu­tral i defensa la seva inte­gri­tat, i la posa al davant, si cal, de les per­so­nes i dels drets indi­vi­du­als i col·lec­tius. L’Estat no és neu­tral, ni ho vol ser, i qual­se­vol arbi­tratge que hi pugui haver amb la soci­e­tat cata­lana que vol exer­cir i ha exer­cit la seva sobi­ra­nia haurà de venir de fora d’aquest Estat, o no n’hi haurà.

En lloc d’exi­gir neu­tra­li­tat al jutge Lla­nera, li posen un advo­cat perquè es pugui defen­sar a Bèlgica de la denúncia per la seva pre­sumpta par­ci­a­li­tat en la ins­trucció. En lloc d’exi­gir neu­tra­li­tat en els infor­mes poli­ci­als i pas­sar comp­tes pels exces­sos (quina manera més suau de dir-ho) de l’1 d’octu­bre, la fis­cal gene­ral demana que s’inves­ti­gui els Mos­sos d’Esqua­dra que iden­ti­fi­quen enca­put­xats a les nits. En lloc de dei­xar que tots els súbdits de l’Estat es puguin expres­sar com vul­guin a l’exte­rior, els ambai­xa­dors pres­si­o­nen uni­ver­si­tats i fan tot el pos­si­ble, fins i tot més enllà del ridícul, per fer callar les veus dis­si­dents amb la versió de govern espa­nyol sobre el que ha pas­sat i passa a Cata­lu­nya. En lloc d’exi­gir neu­tra­li­tat i rigor als seus mit­jans, aplau­dei­xen i apro­fi­ten qual­se­vol fake-news que doni ver­sem­blança a una ine­xis­tent violència inde­pen­den­tista, sigui a compte dels llaços grocs o dels tex­tos mal lle­gits del pre­si­dent Torra.

I, després de tole­rar i fins i tot aplau­dir aquesta par­ci­a­li­tat, sur­ten a pas­se­jar pels car­rers grocs de Cata­lu­nya i tro­ben a fal­tar, lla­vors sí, la neu­tra­li­tat.