Cromoteràpia

El groc no es reco­mana a per­so­nes iras­ci­bles, irri­ta­bles. Per con­tra, diuen que va bé per a la con­cen­tració, alleuja la depressió, esti­mula el cer­vell, com­bat l’estre­nyi­ment, i ajuda pels pro­ble­mes de bilis, fetge i pàncrees. Ho diu la cro­mo­teràpia, una teràpia alter­na­tiva, que ali­menta la creença que els colors tenen un impacte directe en la salut, que curen cer­tes malal­ties. El cas és que fins i tot jo, en el desig de tas­tar la cura defi­ni­tiva, he rebut algun flaix de colors impac­tant el mes cos. Cada color té apli­cació i bene­fi­cis dife­rents. De fet, tot i que hi ha un gene­ral nord-ame­ricà del 1800 que ja defen­sava alguna idea en aquesta línia, qui més la va esten­dre és el doc­tor, i també coro­nel indi emi­grat als EUA Dins­hah Gha­di­alhi, que l’any 1933 va publi­car el seu cor­pus en tres volums i va paten­tar i ven­dre més de deu mil equips de llum Spec­tro-Chrome, que havien de ser­vir per com­ba­tre fins a 316 malal­ties a base de la com­bi­nació de colors i la seva pro­jecció sobre el cos. El cas és que la Food amb Drugs Admi­nis­tra­tion ame­ri­cana el va acu­sar d’estafa perquè la majo­ria de títols que deia tenir eren fal­sos. L’últim judici que va haver de superar, va tenir més de 70 tes­ti­mo­nis i experts que van dir que la cro­mo­teràpia no tenia cap mena d’efecte ni valor. El tri­bu­nal el va acu­sar d’alen­tir la curació de cer­tes malal­ties amb el seu giny, el van con­dem­nar a tres anys de presó, multa de 20.000 dòlars, i van pro­hi­bir la fabri­cació d’aque­lla màquina. Tot això l’any 1931. Ara que hi penso, amb quina màquina em devien pro­jec­tar res a mi? Els colors a l’Índia també els asso­cien als xacres, els punts energètics que tenim repar­tits pel cos. I les Holi Partys, que després de les batu­ca­des són l’ingre­di­ent fes­tiu que hem incor­po­rat dar­re­ra­ment a les fes­tes de cul­tura popu­lar, també omplen de colors els cos­sos d’aquells que hi par­ti­ci­pen. Però par­lant de cro­mo­teràpia, ara resulta que el groc ofèn segons qui­nes mira­des, i els boti­guers han de vigi­lar com fan els apa­ra­dors. Ofèn el color més que la presó com a res­posta política?