La salut del govern català

El 21-D, l’unionisme va veure amb estupefacció –l’Onze en va tenir una altra mostra– que ni era majoria ni era silenciosa, esquitxada en tots els seus actes per la brutalitat de la ultradreta feixista. Probablement, per això veig que ara l’oposició unionista se centra en l’estratègia fonamentada en la fal·làcia que els serveis públics són un desastre perquè el govern tot s’ho gasta en el procés independentista. Constato, per exemple, com afloren informes sobre la sanitat catalana, tots fets des de Madrid, en què s’assegura que la despesa del govern en la matèria és un 27% menor a la d’abans de les crisis. Però si consultem les xifres podem comprovar que l’últim pressupost consolidat de Salut va ser el cinquè més alt de la història en termes absoluts. Ningú pot negar les fortes retallades que va patir la sanitat durant el darrer tram de la conselleria del PSC i la del primer govern de CiU posterior. I que encara queda molt per fer malgrat les inversions implementades els darrers anys pels consellers Comín i Vergés, d’ERC. Però les mateixes dades del ministeri espanyol del ram constaten que Catalunya té ara la despesa per càpita en salut més elevada dels territoris de l’Estat amb més població. La inauguració de la nova UCI de la Vall d’Hebron i del nou CAP de la Mina, el bloc quirúrgic desencallat per a l’hospital de Bellvitge, el nou CAP d’Amposta en construcció o el nou hospital Joan XXIII de Tarragona en marxa, en són exemples actuals. Només a l’Hospitalet de Llobregat, Salut preveu invertir 56 milions en els propers tres anys. Sense oblidar el nou protocol per millorar la gestió de l’embaràs o un pioner centre per a joves amb problemes de salut mental. Projectes i xifres que desmunten el mantra que el procés perjudica els serveis essencials. Perquè, demagògia unionista a banda, resulta evident que les millores del govern republicà en sanitat, o en altres àmbits, no tenen color polític. I que, en tot cas, la República permetria anar encara molt més enllà.