Opinió

De reüll

#SerActriués

Una campanya denuncia el masclisme al món del teatre català

“#SerAc­triués haver d’aguan­tar durant tot un assaig que el direc­tor es refe­reixi a vosal­tres com a “nenes”, men­tre que als teus com­panys homes els ano­mena pel nom”. “#SerAc­triués fer una sèrie a Tele5 i haver de repe­tir una seqüència perquè “les cal­ces són massa amples, et posa­rem un tanga”. “#SerAc­triués men­jar-me un plàtan al des­cans de l’assaig i que el direc­tor pas­sant pel cos­tat digui “mm, com m’agrada una dona men­jant un plàtan...” Són cen­te­nars, sense exa­ge­rar, els mis­sat­ges que aquests dies es poden lle­gir a Twit­ter en el marc d’una cam­pa­nya que denun­cia el mas­clisme i els tics dic­ta­to­ri­als que sofrei­xen les pro­fes­si­o­nals del món del tea­tre català. La ini­ci­a­tiva s’ha des­en­ca­de­nat arran del cas Lluís Pas­qual (un cas trist, que deixa més ombres que llums, tot sigui dit), però que ningú no s’enga­nyi: no és que retrati el sec­tor cul­tu­ral, sinó el con­junt de la soci­e­tat d’un segle XXI que fa pudor de segles pas­sats. Ser actriu és ser for­nera, secretària, política, biòloga, àvia, mare i filla. I no, no se solu­ci­o­narà col·locant ara tot de dones a les ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals per d’aquí a un temps tor­nar-les a defe­nes­trar perquè ja haurà pas­sat la moda de rei­vin­di­car-les. La política d’apa­ra­dor que sem­pre tenen a punt els nos­tres gover­nants no ser­virà per can­viar res de fons. Sense una sac­se­jada pro­funda al sis­tema de valors i d’afec­tes amb els quals crei­xem des de petits, això no ho sal­varà ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia