Jaume Font Estival

Era moltes coses, però a mi sempre em va fer gràcia que fos el nebot del senyor Paquito, el director de la fàbrica de Santa Eugènia i que va ser alcalde de Santa Eugènia de Ter abans de l’annexió del meu poble a Girona. Jaume Font Estival era moltes coses, i això es va veure al Mercadal de Girona, on es va fer la seva missa exequial. Per la gent que hi va assistir, la Girona diversa i complexa que va tractar Jaume Font. Els seus amics, els de tota la vida, el món de la moto i de l’automobilisme, de la política, gent lligada a la gastronomia en totes les seves varietats i, és clar, els de la canallesca. I és que Jaume Font va fer moltes coses en la seva vida, una de les quals, i de les més importants, donar suport des del darrere a la seva dona, Nuri Lladó, professora de cuina i gran divulgadora. Jordi Bosch Molinet, un dels seus grans amics, ho va dir molt bé en el retrat que li va fer a l’església. Em quedo amb dues paraules amb les quals el va definir: pioner i mentor. Que amb 23 anys ja fos el president de l’Escuderia Girona i que gràcies a ells molta gent pogués cremar benzina competint, m’ho recordaven Narcís Casas i Pibernat, en Llesques. Que veia venir la bona cuina de lluny, ho proven les crítiques a restaurants tan bons i tan diferents com Can Vilanova de Salt o El Celler de Can Roca. Que ens portés als Caçadors de Palol de Revardit i ens fes conèixer en Santi és cosa que mai li podrem agrair en la vida. S’ha recordat aquests dies el seu aspecte de pioner amb relació als fòrums de gastronomia que va organitzar a Figueres fa més de vint anys. O la Girona Gastronòmica, una molt bona revista, que segurament va néixer abans d’hora. A en Jaume, li bullien les idees. Ara he sabut que, a Joan Roca, li va fer parir un menú de quinze plats, tots de porc, per a Juan Echanove, quan aquest va portar al Temporada Alta El cerdo. Jo el vaig conèixer a Los Sitios i junts vàrem menjar bé, vam beure força i sobretot vam riure. En Jaume tenia aquella còrpora i aquella veu de tro que el feia destacar. Era dels que deia les coses que pensava i això no sempre és ben vist. Tenia nas periodístic i li agradava aquest món dels diaris, de la ràdio (va retransmetre per Ràdio Girona com es menjaven el kiwis, quan gairebé ningú sabia què eren) i la televisió. A mi em va ensenyar coses importants a la vida: encendre puros i prendre armanyac, del bo, és clar.