Escletxa d’esperança a Europa

La patacada que ha rebut el govern d’Hongria aquesta setmana al Parlament Europeu és un gran motiu per a l’esperança. En una votació, el Parlament ha decidit prendre mesures contra el govern hongarès d’ultradreta de Viktor Orbán pel seu autoritarisme.

El procés per sancionar Hongria no ha pas comptat, evidentment, amb el suport del Partit Popular espanyol; els seus o bé hi van votar en contra o es van abstenir o directament es van absentar del ple. Segons s’interpreta de les declaracions de l’ultranacionalista espanyol Esteban González Pons, els seus eurodiputats no van donar suport a la votació preocupats per si Espanya podria córrer la mateixa (mala) sort: “Avui és Hongria, i demà?”, va preguntar, textualment.

Té motius, el PP espanyol, per preocupar-se: algunes polítiques d’Orbán no queden pas gaire lluny de la vulneració a la llibertat d’expressió que han patit durant l’era Rajoy artistes, rapers, o tuitaires, ni gaire lluny de la vulneració a la llibertat de manifestació que va portar a la presó líders civils com Jordi Cuixart. Per no parlar de les agressions físiques als votants del referèndum d’ara fa un any.

Els més pessimistes ens recorden mil i una vegades que amb Europa no hi podem comptar, i la indiferència amb què Europa ha tractat el cas català els dona la raó. Però això podria canviar, i la sanció a Hongria és un bon indici, la prova que es desperten consciències al cor de les institucions europees, que cada vegada hi ha més periodistes internacionals que fan preguntes incòmodes, i cada vegada més líders polítics que passen a l’acció.

Judith Sargentini, l’eurodiputada neerlandesa que va fer l’informe sobre la violació de drets a Hongria que s’ha votat al Parlament, deia aquesta setmana en una entrevista que a Espanya hi havia presos polítics, citava com a exemple el seu antic company a la cambra Raül Romeva, i apostava per investigar més països tal com s’havia fet amb Hongria. Bé. Per alguna cosa es comença.