‘CA-FU-NÉ’

En portuguès, cafuné és el gest afectuós de passar els dits entre els cabells de qui estimes. Ell escriu: “Jo voldria dir-te les constel·lacions, i fer-te milions de carícies en cascada. Si et fallo, vull que no em perdonis perquè no mereixes que ningú et tracti malament. La teva presència és necessària per raons que ni el sol sap explicar. Estic agraït a gavadals perquè et vaig trobar quan no buscava què cercar. Els teus cabells sobre el meu pit, que n’és de valuós sentir-te respirar. T’ho creguis o no, em sento satisfet, perquè em vas ensenyar com d’important és estimar. Si no vols dir res, fes-me un petó i no em deixis anar mai més. Sento que és real, t’estimo. La distància no fa el desamor. No fa falta buscar més passió que la que em donà la teva olor. És que la teva mirada em desarma. Per fi et vaig trobar, els petons i el cafuné, em vaig enamorar de la teva ànima. Les paraules em semblen passatgeres, crec que hi ha mil maneres per poder demostrar que sents alguna cosa per algú i no l’abandones encara que se’n vagi. T’esperaré, tot i que els dies es fan més llargs i les nits no s’acaben a causa del meu pensament fosc. Sé el que sento i també sé el pes que carrego, però guardo el teu record en el més pur del meu centre. Sento cada mirada plasmada, les ments connectades i alçades, t’estimo, ja ho saps, i espero que això no s’aturi perquè aquest vincle m’agrada. T’agafo la mà mentre nedes per cada galàxia poblada, alçant la veu en diverses tonades dient molt fort: «Estic enamorada.» Tu em fas fluir i segueixo sent fort. T’haig de veure per seguir vivint. No puc viure sense tu”. Escolteu la cançó. Cafuné.