A la tres
Doncs sí, hi ha govern
“Finalment, hi ha pla de govern –i ambiciós– i acord parlamentari. La resta? Pas a pas. Sánchez ‘style’
Cent trenta-cinc dies després que fos investit president de la Generalitat (que no són pocs), Quim Torra va presentar ahir el pla d’acció del seu govern. I setanta-set dies després (que tampoc són pocs) que el jutge Llarena demanés la suspensió dels diputats empresonats i del president Puigdemont (i provoqués, és clar, un terratrèmol entre les dues formacions al govern), finalment ahir JxCat i ERC van anunciar que hi ha un acord per desbloquejar la situació al Parlament. Vaja, que sí, que tenim govern, pla de govern i un acord al Parlament per tirar-lo endavant. I que és un pla que no parla només de política en majúscules (com ho és engegar el fòrum constituent o recuperar les lleis suspeses tant si Sánchez les desencalla com si no ho fa), sinó que també inclou un pla estratègic per al turisme, la creació de la identitat digital catalana, una política d’atracció d’inversions o, per posar-los un altre exemple, la voluntat de potenciar l’FP dual. I ara vostès podran pensar allò que ja en parlarem, de què podrà fer aquest govern, de si serà capaç d’esgotar la legislatura o si no. I no faltaran avui tertulians i opinadors dient-nos que res de tot això es podrà tirar endavant, que el govern té tants problemes interns i externs que el pla de govern quedarà en no res perquè, a més a més, ningú sap si Torra podrà aprovar el pressupost. Què volen que els digui. S’han fixat, vostès, en els cent dies de govern de Pedro Sánchez? No em sembla pas que tingui el pressupost encarrilat, i en cent dies, a banda d’estar entretingut amb el seu doctorat, ja ha batut el rècord de dos ministres dimitits (Huerta per haver defraudat a Hisenda, i Montón per l’escàndol del màster) i va pel camí, sentint ahir les explicacions de la ministra Delgado, de batre el rècord d’un tercer. Ho dic perquè a vegades ens sembla que els problemes estan només en una banda, mentre que a l’altra (i el seu no és pas un govern de coalició) estan prou embolicats. Però vaja, això només era una reflexió afegida. La qüestió, com els deia, és que aquí tenim govern, tenim un pla d’acció i un acord parlamentari. De la resta (de què dirà Llarena sobre l’acord i del pressupost) ja en parlarem més endavant. Pas a pas. Sánchez style.