La nova ‘republinomia’

Sense ànim de fer el viu a toro passat, he de dir que es veié de seguida que en nomenar Quim Torra president efectiu de la Generalitat, i Puigdemont restar com a president a l’exili en funcions d’ambaixador plenipotenciari permanent, no hi hauria problemes de jurisdicció o duplicitat entre les dues presidències. Efectivament ha estat així. Quim Torra, trepitjant amb seguretat terra pròpia, sols en mantenir l’ordre entre els indisciplinats, o els savis de naixement, “a mi què m’han d’explicar”, esprement la seva capacitat de convicció, aconsegueix mantenir l’independentisme viu, com a sentiment, ja que encara no toca com a pràctica vital. D’altra part, l’augment constant d’immigrants, el final del qual no s’endevina, és una situació que provoca malestar, delinqüència i perill, absorbeix riquesa, genera greus problemes i preocupa moltíssim. Aquest irresoluble greuge humanitari és la pitjor lacra soferta per Europa des de l’expansió del nazisme. Al president Torra, però, és difícil que res ni ningú li faci perdre el ritme. Vegeu sinó: acaba de presentar els objectius per als pròxims quatre anys, paral·lelament amb el pla de govern i de “ai!”, República que desenvoluparà per fer efectiu el mandat de l’1-O. Redactat, presentat i difós resta fet amb rapidesa. Practicar-ho és ben bé una altra cosa. Sens dubte és valent i atrevit a la vegada. El que ha anunciat tot seguit és a més sorprenent. Pretén, atenció!, restituir Puigdemont a la presidència efectiva i també totes les lleis socials interrompudes arbitràriament i, per rematar-ho, amb la creació del Fòrum Constituent el mes d’octubre que avui comença. Amb les posicions adoptades per Madrid fins ara, hauria d’ocórrer quelcom molt sonat, perquè hi hagués un canvi d’actitud girant a positiva. Aquest canvi d’actitud és la pedra filosofal. Dimecres passat publicava El Punt, resumida, la presentació que va fer Quim Torra. Destaquen algunes frases atrevides que responen a tot allò a què la raó i la Justícia haurien de donar suport. Els dos paràgrafs transcrits són assumibles pels independentistes catalans, tant com indigeribles pel govern de Madrid. Digué així: “Tenim un mandat republicà per complir, però també un per servir amb decisió i tot l’esforç possible: els 7,5 milions de catalans.” I l’altre: “Els catalans tenim dret a debatre el Fòrum Constituent, el qual estrictament polític, impulsarem, i no em puc imaginar que l’impugnin.”El president Torra parla, diu i proclama talment un veterà estadista. La mostra que he il·lustrat retrata un dirigent que diu el que pensa i creu el que diu. Diumenge vinent seguiré la trama política d’en Puigdemont, amb paraules del seu nou, atrevit i sorprenent programa d’acció, pensada i difosa sols la idea, en els seus contactes polítics internacionals. Puigdemont, amb els fets, dona una vegada més la mida de la seva talla de polític, bo i trepitjant l’exili, d’home d’estat i de govern al qual dona vida. Puigdemont, contagiat d’europeisme, va més enllà i el projecte de realització immediata és el d’una restaurada i gairebé nova Catalunya. Proposo una denominació de la mena d’estat que serem si s’instaura la República en una autonomia. Hom pensa que la paraula que millor respon a la nominació és la de “republinomia”. Aquesta ha de ser el primer pas per irrompre amb la senyera a la mà en el front d’obstacles, vèncer i proclamar l’anhelada República a casa nostra: la catalana Catalunya.