Un mal símptoma

Un sindicat de la policia espanyola ha convocat una manifestació a Barcelona, on es lliuraran diplomes a efectius que van participar en la repressió violenta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. S’ha creat una polèmica entorn a si s’havia de prohibir una convocatòria clarament insultant i pensada per escarnir i burxar les ferides, o si ha estat encertada la decisió del Departament d’Interior de forçar un canvi de recorregut per evitar un xoc amb una contramanifestació convocada per ciutadans indignats amb la provocació dels policies espanyols. Tanmateix la polèmica no hauria de ser pel dret a manifestar-se –només faltaria, en una societat democràtica tothom ha de tenir dret a manifestar-se, fins i tot si es menteix a l’hora d’informar sobre el motiu de la convocatòria, com és el cas– sinó per quelcom molt més profund, molt més preocupant. La manifestació dels policies és un símptoma clar de la podridura d’un Estat que ha decidit sacrificar els principis democràtics més elementals per salvar la unitat de la pàtria. Quina és la salut democràtica d’un Estat que celebra i premia una actuació reprovada pel món sencer com la de les seves forces de seguretat el dia 1 d’octubre? Si pocs dies després del referèndum es premiava els efectius policials amb estades gratuïtes en hotels de Múrcia, un any després hi ha qui farà centenars de quilòmetres per desplaçar-se fins a Barcelona i rebre un diploma per haver apallissat gent que feia cua davant d’una urna. Més enllà de qualsevol consideració política, més enllà de la repulsa que pugui provocar la causa independentista, la societat espanyola hauria de preguntar-se si és normal que els cossos de seguretat –que tenen el monopoli de l’ús de la força i han de vetllar per la nostra seguretat– facin coses com aquestes i s’autoatorguin distincions que celebren i vanaglorien accions repressives contra la població civil pacífica, desarmada i indefensa. També hauria de preguntar-se si és un símptoma de salut democràtica que s’hagi decretat el secret d’Estat sobre les actuacions policials i que a hores d’ara encara no s’hagin exigit responsabilitats. De tot plegat, hom pot treure una conclusió inqüestionable: l’1-O el poble català va mostrar la seva dignitat, i l’Estat va perdre-la definitivament.