Aquell 1 d’octubre

Aquests darrers dies, aquest diari i molts altres mitjans de comunicació repassem, amb més o amb menys intensitat (alguns mitjans ara estan més centrats a veure si fan caure o no el govern Sánchez), el que va passar en aquest país ara fa un any. Hi ha dies (com passa avui en veure el mapa que publiquem sobre les repercussions judicials de tot plegat) en què el repàs fa respecte. Perquè les conseqüències de l’1 d’octubre trigarem molt a processar-les. I no totes seran positives. Van ser dies molt intensos, de grans contradiccions, de grans encerts i de grans desencerts, però ningú pot negar que els vàrem viure intensament. Molt intensament. Si vostès acluquen els ulls i són capaços de transportar-se un any enrere sense que les repercussions que van venir després els entelin les emocions, segur que recordaran el sentiment de complicitat, de solidaritat, que es va teixir entre milers i milers de ciutadans que, finalment, van poder votar. Malgrat les advertències del govern Rajoy (descansi en pau) i malgrat el desplegament policial –i l’atonyinament corresponent, és clar–, aquest país va votar i, m’atreviria a dir-ho així, es va emocionar. Va arribar un punt, em sembla a mi, que fins i tot la pregunta (“Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”, se’n recorden?) va a passar a ser una qüestió secundària. No es tractava de desobeir; es tractava de deixar clar, d’expressar en veu alta, que un país té dret a decidir el seu futur. Fins i tot el resultat va deixar de tenir importància. Després d’anys de parlar-ne, ens estàvem votant a sobre i ho vàrem aconseguir. I és per això que l’1-O ara ja forma part del nostre patrimoni. Vindran dies difícils, probablement més difícils dels que hem viscut (perquè costa de veure’n el final i perquè estem davant un Estat que sembla actuar més per venjança que per justícia), i alguns provaran i provaran que el que va passar aquells dies es capgiri en forma de retrets i culpabilitats. Però ningú ens podrà treure el que vàrem sentir aquells dies, aquell 1 d’octubre que vàrem viure intensament.