Manuel Valls

Manuel Valls ha con­fir­mat aquesta set­mana el que era un secret de domini públic des que Ciu­ta­dans va acon­se­guir el com­promís de deter­mi­nats grups pri­vats per sufra­gar la seva cam­pa­nya: que encapçalarà una can­di­da­tura a les elec­ci­ons muni­ci­pals, ano­me­nada Bar­ce­lona, Capi­tal Euro­pea, una espècie de marca blanca del par­tit taronja i de l’uni­o­nisme. Valls, nas­cut a Bar­ce­lona, com explica ell, per desig del seu pare, d’ori­gen espa­nyol, men­tre hi era de vacan­ces, va ser el pri­mer minis­tre de França entre els anys 2014 i 2016 pel Par­tit Soci­a­lista. Els ideòlegs de l’ope­ració asse­gu­ren que el dis­curs de Valls, que se cen­trarà en la inse­gu­re­tat i la insa­lu­bri­tat de Bar­ce­lona, podrà cap­tar vots de manera trans­ver­sal en una ciu­tat pre­o­cu­pada per aquests dos pro­ble­mes. En altres cir­cumstàncies pot­ser sí, però en les actu­als aquesta trans­ver­sa­li­tat s’acaba quan s’acosta al sobi­ra­nisme i no diguem a l’inde­pen­den­tisme. Cap votant repu­blicà li donarà el seu vot. Això sí, pot esgar­ra­par-ne al PSC i al PP, però ja sabem quins resul­tats van treure tots dos a les muni­ci­pals de fa qua­tre anys. A més, Valls ve amb l’eti­queta de bon ges­tor i d’home seriós en la seva feina, imatge que con­trasta amb la que té a França, on se l’ano­mena el dipu­tat fan­tasma perquè no apa­reix mai per la feina. Valls es vanta d’haver expul­sat 5.000 gita­nos del país i vol ser alcalde de la ciu­tat on s’ha mani­fes­tat més gent a favor de l’aco­llida de refu­gi­ats. Valls, el que no va poder evi­tar els atemp­tats de Char­lie Hebdo i Bata­clan, tots dos en el seu man­dat i quan ell venia de ser minis­tre de l’Inte­rior. Imat­ges molt dife­rents la que, interes­sa­da­ment, vol donar a Bar­ce­lona i la que la gent en té a França.

El fit­xatge de Valls pot ser el gran error de Cs. El polític francès voldrà apro­fi­tar-se de la pla­ta­forma que li lliu­ren els d’Albert Rivera per recu­pe­rar la seva car­rera sense impor­tar-li gens ni mica Bar­ce­lona i les seves pos­si­bi­li­tats. I la ciu­tat no es mereix un alcalde de pas que, en aquest cas, només la vul­gui usar per recu­pe­rar la seva car­rera i garan­tir-se un sou.