Vàrem votar

Ens van menys­prear, ato­nyi­nar i col­pe­jar. Dis­pa­rar pilo­tes de goma, inti­mi­dar amb armes i amenaçar. A alguns els van obrir el cap, els van fer una ferida al front o a l’ull, els van arros­se­gar i tirar per terra. Avis, joves, grans i vells. Els nos­tres veïns, amics i fami­li­ars. Però no van tro­bar les urnes (“«¿Dónde están las putas urnas?»”) i, sí, vam dir “vota­rem” i “vull votar (vull butà)” i ho vàrem fer. Ara, però, la lluita encara con­ti­nua. Mase­gats però no vençuts, alçats pels pre­sos polítics i pels polítics exi­li­ats, pel pre­si­dent legítim Car­les Puig­de­mont, una petita urna de plàstic PVC ens recorda que demà farà un any del dia que l’Estat espa­nyol ens va voler sot­me­sos i ens va tro­bar, braç a braç, com un poble unit. I amb urnes per no obli­dar.